Palau Robert

Expos/Projeccions / 20 octubre, 2018

LES BRIGADES INTERNACIONALS, símbol de la solidaritat combatent proletària

«Mai cap home ha estat enterrat amb més honor que aquells que van morir a Espanya»

— Ernest Hemingway, 1939

 

Segons estudis de l’associació nordamericana d’Amics de la Brigada Abraham Lincoln,  59.380 voluntaris de 54 països es van mobilitzar en defensa de la 2a República seguint la crida del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) l’any 1936.  D’aquests, 32.252 foren combatents tot i que no van ser-ho més de 20.000 simultàniament.  La seu de reclutament es va establir a París, organitzada pel PCUS i el Partit Comunista Francès, i d’allà arribaven en tren fins Albacete on hi tenien la base internacional.

Els brigadistes van combatre com a forces de xoc en quasi totes les grans batalles (Brunete, Belchite, Terol, Irún, fronts de l’Aragó i de l’Ebre…) sent decisius al Jarama,  Guadalajara i en la defensa de Madrid.  Les baixes que van tenir lluitant contra l’exercit regular franquista van ser enormes: 9.934 voluntaris internacionals van deixar-hi la pell.

L’octubre de 1938, un cop les democràcies occidentals ja havien claudicat a Munic davant Hitler, el Comité de No Intervenció va forçar la retirada de les Brigades Internacionals que van ser oficialment dissoltes sota l’observació de la Societat de Nacions . El Comité de No Intervenció va tenir una actuació absolutament asimètrica en perjudici de la República i va permetre la intervenció de les tropes nazi-feixistes d’Alemanya i d’Itàlia al costat de Franco fins el final de la guerra civil.

El comiat dels herois brigadistes internacionals va ser a Barcelona, en una desfilada per l’avinguda 14 d’abril (actualment avinguda Diagonal) que va aplegar una multitud calculada en més de 500.000 ciutadans.  Amb motiu de la commemoració del 80è aniversari d’aquell esdeveniment, el Memorial Democràtic de Catalunya ho recorda al jardí del Palau Robert (Centre d’Informació deCatalunya) amb una exposició d’imatges inèdites captades l’octubre de 1938 pel periodista Henry Buckley, corresponsal del diari The Daily Telegraph a la guerra civil

 

L’autor HENRY BUCKLEY (1904-1972) no era fotògraf sinó redactor corresponsal del diari The Daily Telegraph, però també feia fotos -amb més o menys traça- com fan tants dels seus col·legues actualment.

Buckley era un expert en la situació política espanyola, coneixia a tothom important de dretes i d’esquerres, i va ser un referent periodístic a la 2a República i a la guerra civil. En el decurs de la contesa va cobrir informativament, i entre d’altres, la defensa de Madrid, el Jarama, Terol i el front de l’Ebre, compartint viatges i vivències amb reconegudes figures del periodisme i la fotografia com Capa, Hemingway,  Sheean i Mathews.

Va ser un periodista professionalment respectat, que no és la mateixa cosa que distant, equidisitant, ni asèptic; fins el punt que en el decurs de la batalla del Jarama va estar a punt d’enrolar-se a les Brigades Internacionals. En el seu llibre “Vida y muerte de la República española” (Austral) Buckley es posiciona així: “Toda mi simpatía estaba con las masas de gente. Estaba impactado y horrorizado por la pobreza de los campesinos. La brutalidad de la policía y los guardias civiles. No podría reconciliarme con esta religión”.

Amb la desfeta, Buckley va creuar l’any 1939 a França juntament amb la població i les tropes republicanes en retirada. Després es va traslladar a Berlín i Lisboa, fins entrar a l’agència Reuters per la qual va cobrir destacats episodis de la Segona Guerra Mundial, com la batalla d’Anzio (1944) que va desembarcar-hi amb els aliats. Posteriorment va tornar a España com a cap de redacció de Reuters, fins retirar-se l’any 1966 a Sitges, casat amb Maria Planas filla d’un ex-alcalde de la ciutat.

Després del seu traspàs en 1972, es van trobar en el domicili familiar prop de 200 imatges de la guerra civil, algunes de les quals es poden veure fins el 04·11·2018 a  l’exposició del Palau Robert.

 

Comiat als brigadistes a L’Espluga de Francolí

El President del Govern de la 2º República, Juan Negrín, en l’homenatge als brigadistes a l’Espluga de Francolí. A l’esquerra de Negrin, amb la gorra de plat torçada, Enrique Lister,

Homenatge de l’Exercit de l’Ebre als voluntaris internacionals.

QUAN: fins el 4 de novembre de 2018
ON:
ADREÇA:  Passeig de Gràcia, 107.  08008 Barcelona
COM ARRIBAR-HI:
  • Metro L3 / L5 (Diagonal)
  • FGC (Provença)
ENTRADA:  lliure
HORARI:
  • de dilluns a dissabte, de 9 a 20 h
  • diumenges i festius, de 9 a 14.30 h
ORGANITZA: Memorial Democràtic de Catalunya
ÌNFORMACIÓ:
HASTA PRONTO, HERMANOS

Mensaje de despedida de Dolores Ibarruri, Pasionaria, a los voluntarios de las Brigadas Internacionales (1.XI.1938)

 

Es muy difícil pronunciar unas palabras de despedida dirigidas a los héroes de las Brigadas Internacionales, por lo que son y por lo que representan.

Un sentimiento de angustia, de dolor infinito, sube a nuestras gargantas atenazándolas… Angustia por los que se van, soldados del más alto ideal de redención humana, desterrados de su patria, perseguidos por la tiranía de todos los pueblos…

Dolor por los que se quedan aquí para siempre, fundiéndose con nuestra tierra y viviendo en lo más hondo de nuestro corazón aureolados por el sentimiento de nuestra eterna gratitud.

De todos los pueblos y todas las razas, vinisteis a nosotros como hermanos nuestros, como hijos de la España inmortal, y en los días más duros de nuestra guerra, cuando la capital de la República española se hallaba amenazada, fuisteis vosotros, bravos camaradas de las Brigadas Internacionales, quienes contribuisteis a salvarla con vuestro entusiasmo combativo y vuestro heroísmo y espíritu de sacrificio.

Y Jarama y Guadalajara, y Brunete y Belchite, y Levante y el Ebro cantan con estrofas inmortales el valor, la abnegación, la bravura, la disciplina de los hombres de las Brigadas Internacionales.

Por primera vez en la historia de las luchas de los pueblos se ha dado el espectáculo, asombroso por su grandeza, de la formación de las Brigadas Internacionales para ayudar a salvar la libertad y la independencia de un país amenazado, de nuestra España.

Comunistas, socialistas, anarquistas, republicanos, hombres de distinto color, de ideología diferente, de religiones antagónicas, pero amando todos ellos profundamente la libertad y la justicia, vinieron a ofrecerse a nosotros incondicionalmente.

Nos lo daban todo; su juventud o su madurez o su experiencia; su sangre y su vida, sus esperanzas y sus anhelos… Y nada nos pedían. Es decir, sí: querían un puesto en la lucha, anhelaban el honor de morir por nosotros.

¡Banderas de España!… ¡Saludad a tantos héroes, inclinaos ante tantos mártires!…

¡Madres!… ¡Mujeres! Cuando los años pasen y las heridas de la guerra se vayan restañando; cuando el recuerdo de los días dolorosos y sangrientos se esfume en un presente de libertad, de paz y de bienestar; cuando los rencores se vayan atenuando y el orgullo de la patria libre sea igualmente sentido por todos los españoles, hablad a vuestros hijos; habladles de estos hombres de las Brigadas Internacionales.

Contadles cómo, atravesando mares y montañas, salvando fronteras erizadas de bayonetas, vigiladas por perros rabiosos deseosos de clavar en ellos sus dientes, llegaron a nuestra patria como cruzados de la libertad, a luchar y a morir por la libertad y la independencia de España, amenazadas por el fascismo alemán e italiano. Lo abandonaron todo: cariños, patria, hogar, fortuna, madre, mujer, hermanos, hijos y vinieron a nosotros a decirnos: «¡Aquí estamos»!, vuestra causa, la causa de España es nuestra misma causa, es la causa de toda la humanidad avanzada y progresiva».

Hoy se van; muchos, millares, se quedan teniendo como sudario la tierra de España, el recuerdo saturado de honda emoción de todos los españoles.

¡Camaradas de las Brigadas Internacionales! Razones políticas, razones de Estado, la salud de esa misma causa por la cual vosotros ofrecisteis vuestra sangre con generosidad sin límites os hacen volver a vuestras patrias a unos, a la forzada emigración a otros. Podéis marcharos orgullosos. Sois la historia, sois la leyenda, sois el ejemplo heroico de la solidaridad y de la universalidad de la democracia, frente al espíritu vil y acomodaticio de los que interpretan los principios democráticos mirando hacia las cajas de caudales o hacia las acciones industriales que quieren salvar de todo riesgo.

No os olvidaremos, y, cuando el olivo de la paz florezca, entrelazado con los laureles de la victoria de la República española, ¡volved!…

Volved a nuestro lado, que aquí encontraréis patria los que no tenéis patria, amigos, los que tenéis que vivir privados de amistad, y todos, todos, el cariño y el agradecimiento de todo el pueblo español, que hoy y mañana gritará con entusiasmo: ¡Vivan los héroes de las Brigadas Internacionales!

Dolores Ibárruri, Pasionaria 

1-XI-1938

Barcelona 1996. EL RETORN dels HEROIS
Seixanta anys després de l’inici de la sublevació feixista, l’agraïment del poble de Catalunya als i a les brigadistes internacionals

Els dies 9, 10 i 11 de novembre de 1996, un grup d’ancians brigadistes, supervivents al pas inexorable dels anys,  i en mols casos a més d’una guerra,  van retornar a Barcelona per rebre l’homenatge popular i de les institucions

L’A Redacció / 20·10·2018

Etiquetes: , , ,

Uso de cookies

Aquest web utilitza cookies per a millorar l'experiència d'usuari. Aqui pot veure la nostra política de cookies. ACEPTAR

Aviso de cookies