RECOMENÇAR, trenta anys després
En els últims 30 anys el col·lectiu que aplega el Sindicat de la Imatge hem guanyat alguna batalla i n’hem perdut força d’altres; però les hem lluitat totes. Ho hem fet com s’ha pogut i no sempre prou bé, amb les mancances d’un sector que treballa atomitzat, sense tradició sindical i amb la dificultat afegida que la Generalitat “no està ni se l’espera” en els àmbits laboral i cultural de la Fotografia (1). I amb els encerts i els desencerts dels equips que han assumit la direcció del Sindicat, com és òbvi.
Sense aquesta lluita tot seria pitjor.
I seguim. Si en el futur es vol conèixer el període 1994-2024 una de les fonts serà aquest sindicat, si perviu, o el que en quedi documentat de l’organització que aplega més fotògrafs professionals durant més temps de tota la història de Catalunya.
Si més no fins aquí hem arribat si ara no fóssim capaços/es de renovar-nos participativament i organitzativa. El Sindicat no només té passat sinó que també té futur, si sabem construir-lo.
El cas és que, d’acord amb els nous estatuts, el mandat de l’actual Consell Directiu acaba el proper 1 de juliol i seguidament la Comissió de Garanties convocarà eleccions en una data que encara no està definida.
Aquestes eleccions arriben en el context d’una crisi evidenciada en la dimissió de tres vocals del Consell Directiu. La primera en 2022 de l’aleshores secretari d’organització i tècnic, company Marc Javierre; i les altres dues -enguany i per diferent motiu- de la companya Núria Prieto i del vocal de projectes Manel Sanz (que ja no forma part del Sindicat i del qual la SSAD L’Argèntica n’havia demanat unànime la dimissió per violència verbal que els vells estatuts no contemplaven).
La bona notícia és que -a més de mesures per la igualtat de gènere i contra la violència verbal, entre d’altres significatives- els nous estatuts faciliten la participació general així com la representativa. Vegeu-ne el recull de post de la Comissió de Garanties sobre la modificació estatutària publicats en el web sindical i en particular, pel que fa al canvi de sistema electoral, el post “per un sindicat més A MIDA del col·lectiu que representa”.
L’altra bona notícia és la incorporació del company Jorge Montero Moya a la Comissió de Garanties en aplicació de la Disposició Transitòria dels nous estatuts (pàg. 82-83)
Seguim endavant !
06.06.2024
Nota (1).
A tall d’exemple: Que se n’ha fet del Pla Nacional de Fotografia (PNF), aprovat per llei, en el qual el conseller de cultura Ferran Mascarell no ens hi volia ni veure al Sindicat i llençaven les nostres propostes a la paperera?.
O també: Fa 25 anys que el Sindicat reclama sense èxit un estudi sociològic independent sobre el món de la fotografia professional a Catalunya. La Generalitat no sap ni tan sols quants professionals s’hi dediquen. No ho sap, ni l’interessa.

