LLIBRE, EXPOSICIÓ I HOMENATGE A ÀLVAR D’ORRIOLS a Portbou
El dissabte 4 de febrer a Portbou, es farà un homenatge a la figura d’Àlvar d’Orriols, a més de presentar el seu llibre Les fogueres del Pertús. Diari de l’evacuació de Catalunya, i inaugurar l’exposició de les il·lustracions del mateix llibre. A aquest acte vindrà, des de Baiona (França), la família d’Orriols: la Merceditas (Mercedes Orriols), protagonista del llibre i la seva filla, el nét, en Didier Damestoy Orriols, promotor i estudiós de l’obra del seu avi.
Un 4 i 5 de febrer de 1939 la família d’Orriols va passar per Portbou per agafar el tren que els portaria, en principi, cap a França, l’exili i en plena retirada.
Es farà un acte de reconeixement i homenatge al polifacètic Àlvar d’Orriols com a dramaturg, poeta, compositor, músic… Un reconeixement que ja s’han sumat diverses entitats, personalitats i institucions. Aquest acte està inclòs dins de la programació de “Camins de l’exili” que es portarà a terme a Portbou, els dies 4 i 5 de febrer de 2023.
Presentació del llibre i inauguració de l’exposició: dissabte 4 de febrer, a les 18 hores, a la sala Walter Benjamin de Portbou.
Horaris exposició: dissabte 4, diumenger 5, dissabte 11 i diumenge 12 de febrer de 18 a 20h
EL LLIBRE
Les fogueres del Pertús, diari de l’evacuació de Catalunya és un llibre escrit per Àlvar d’Orriols, l’any 1939, en què narra de manera àgil i planera la llarga marxa a l’exili, des de Barcelona fins a França, que va patir el mateix autor, així com moltes altres persones i famílies. El llibre, que a més està il·lustrat per nombrosos dibuixos fets per Orriols mateix, és un diari en què s’expliquen anècdotes, vivències, sentiments, emocions… que situen el lector
dins d’un malaurat episodi de la nostra història en el qual amb reflexions, diàlegs, narracions… es fa una crònica —
escrita i il·lustrada— d’un llarg i tortuós camí: l’exili.
Aquest llibre vol fer una aportació més a la recuperació de la memòria històrica i, alhora, retre un petit homenatge i reconeixement a la figura d’Àlvar d’Orriols com un personatge il·lustre en la cultura i l’art del nostre país, així com destacar-ne la implicació amb la justícia, la llibertat i la democràcia que, en tot moment, va fer ben palès al llarg de la seva vida, i que no ha estat del tot reconeguda.
L’EXPOSICIÓ L’exposició consta d’una trentena de dibuixos (40X50) extrets del llibre del mateix nom que l’autor va fer mentre
vivia el llarg i difícil camí de l’exili. Els dibuixos, documentats i explicats amb el seu corresponent peu, volen mostrar,
d’una manera gràfica, el que va significar la Guerra Civil, els bombardejos i, sobretot, l’exili que van
patir milers de famílies, ara fa poc més 75 anys (1939-2014).
L’exposició, doncs, té dos finalitats: reivindicar i ressaltar la figura d’Àlvard’Orriols com una persona il·lustre d’una gran popularitat i reconeixemenals anys trenta com escriptor, músic i dramaturg, a més de la seva
implicació amb la democràcia, la justícia social i la cultura catalana. Desprésde l’exili, Orriols (que per cert parlava set idiomes) va caure a l’oblit.
L’altre finalitat és la de col·laborar amb la recuperació de la memòria històrica i recordar, ara que en el 2014 es va complir el 75è aniversari, què i com va ser l’exili.
El nom del llibre ve donat perquè, segons Orriols, els exiliats quan ja entraven a França, i concretament a El Pertús, per la nit encenien fogueres per tal d’escalfar-se. De lluny, s’observava un reguitzell de fogueres a l’alçada, precisament, d’El Pertús.
ÀLVAR D’ORRIOLS
Nascut al Passeig de Gràcia de Barcelona l’any 1894, Àlvar d’Orriols, poeta i dramaturg, va exercir altres
disciplines artístiques i culturals com ara la música, el dibuix i l’escultura. Atret per la literatura, molt aviat
publica els seus primers treballs en revistes i diaris de Barcelona. I, alhora, de ben jove ja va debutar en el
teatre, en què va obtenir molts èxits i un reconegut prestigi.
En teatre cal ressaltar-ne l’adaptació i traducció al castellà del clàssic El ferrer de tall, de Frederic Soler «Pitarra», al qual va posar música el mestre Enric Morera. També, la traducció al català de Cyrano de Bergerac, d’Edmon
Rostan; i de Yerma i La casa de Bernarda Alba, de Lorca, així com dues obres originals: L’hostal del mar i La guerra sens homes, entre moltes altres.
La premsa de l’època sempre va destacar Àlvar d’Orriols com l’impulsor del teatre popular i de masses i com un creatiu incansable. Un home capaçd’escriure, recitar i actuar quan faltava un actor i tocar el violí com ningú.
La seva filosofia de vida i sensibilitat social el va fer un gran defensor de la justícia i la llibertat, la qual cosa va fer que s’exiliés a França acabada la Guerra Civil. Així, a principis de l’any 1939, amb la seva família, va
emprendre el tortuós camí de l’exili: Barcelona, Hostalric, Girona, Figueres, la Jonquera, el Pertús…
Va morir l’any 1976, a l’edat de 82 anys, sense poder veure reflectida la
seva voluntat de retornar de nou al seu país en democràcia i quan estava
traduint una obra seva al català, La cançó del corsari.
Etiquetes: Carles B. Gorbs (UPIFC), Gorbs edicions