KBr Fundació MAPFRE

PRESENTACIÓ:

“TINA MODOTTI (Udine, 1896-Ciutat de Mèxic, 1942) va habitar durant la seva existència a l’ull de l’huracà. La seva interessant trajectòria vital i artística va discórrer emmarcada per alguns dels fets històrics més importants dels anys 20-30 i per la seva doble i constant dedicació: artista-fotògrafa i revolucionària-militant antifeixista.

Aquesta exposició presenta per primera vegada una reconstrucció profunda de la seva vida i la seva obra a la llum d’aquests aspectes, amb una atenció especial a la seva activitat a Espanya, des del període previ a la Guerra Civil fins als anys centrals del conflicte.”

Font: Isabel Tejeda / KBr Fundació MAPFRE

• DATES: fins el 3 de setembre de 2023
• LLOC: KBr Fundació MAPFRE
• ADREÇA: Avinguda del Litoral, 30. Barcelona (CP 08005)
• ENTRADA: General 5 € / Reduïda 3 € / GRATUÏTA DIMARTS (llevat de festius) / Grups 3 € per persona
• HORARI: de dimarts a diumenge i festius d’11 a 20 h. Últim accés 19,30 h. Nota: les sales es desalotgen 10 minuts abans del tancament.

• COMISSARIAT: Isabel Tejeda assistida per Eva M. Vives Jiménez

COMENTARI:

Els Textos de Sala (617 KB) i  el FULLETÓ de l’exposició (448 KB) contenen interessants observacions i referències de la comissària Isabel Tejeda Martín sobre la intensa trajectòria vital i militància comunista de Tina Modotti, i el context social i polític de la seva obra fotogràfica. A tall de mostra:

“Dona amb bandera no és tan sols una imatge sobre el comunisme, sinó que expressa la capacitat dels éssers humans d’empoderar-se gràcies a la voluntat i als ideals polítics.”

O aquesta altra:

“Modotti declara que no es considera «artista», sinó «fotògrafa», un ofici que concep com qualsevol altre, d’acord amb les seves idees proletàries.”

… declaració que qüasi un segle després el Sindicat de la Imatge UPIFC coincideix plenament amb Modotti:

• “sent fotògrafs n’hi ha prou. Són molts els autors fotògrafs de prestigi, particularment en els gèneres periodístic i documental, que marquen distàncies amb l’art. A tall d’exemple Francesc Català-Roca i Oriol Maspons, així com Xavier Miserachs que enceta el primer capítol (“La venganza del arte”) del seu últim llibre amb la frase de Maspons “Ahora puedo afirmar que el peor enemigo de la fotografía es el arte” (pàg. 15 de “Criterio Fotográfico. Notas para un curso de fotografía”. Ediciones Omega SA, ISBN 84.282-1133-7. DL B-20.917-1988).

O també, entre d’altres referències d’interès, la introducció biogràfica que la comissària fa de L’AUTORA:

“TINA MODOTTI (Udine, 1896 – Ciutat de Mèxic, 1942) va protagonitzar alguns dels fets històrics més rellevants de la primera meitat del segle xx, com l’emigració econòmica d’europeus a Amèrica al canvi de segle, el naixement del cinema mut a la costa oest dels Estats Units, l’agrarisme postrevolucionari a Mèxic, el muralisme polític, la reivindicació de la cultura indígena mexicana, la incorporació de les dones a l’espai públic, la pugna entre estalinistes i trotskistes després de la Revolució del 1917, el Socors Roig Internacional o la Guerra Civil Espanyola. Malgrat el gran nombre de biografies que ha generat, en part continuem amb llacunes biogràfiques que de mica en mica es van completant. És una de les pioneres de l’aportació de les dones a la fotografia a la dècada del 1920 i, malgrat que avui li podem atribuir unes quatre-centes imatges, el nombre va creixent amb cada nova troballa, tal com fa palès aquesta mateixa exposició. A més, Tina Modotti va exercir gran influència en la fotografia mexicana posterior, des de Manuel Álvarez Bravo fins a Graciela Iturbide.

 Modotti es va iniciar en la fotografia amb Edward Weston, per bé que la seva obra excedeix els ensenyaments formalistes del nord-americà, ja que no va trigar a construir un treball autònom amb una visió pròpia i personal.

Després de passar l’adolescència a San Francisco i Los Angeles, Modotti va recalar a Mèxic, on va formar part del «Renaixement mexicà», una esplendor cultural postrevolucionària. Integrada al cercle dels artistes i muralistes mexicans, el seu treball va afegir al formalisme de Weston una «fotografia encarnada»: en la seva mirada pesava el fet de provenir d’una família modesta, de ser una emigrant econòmica o d’haver nascut dona, com també la seva sensibilitat pel que fa a les injustícies socials.

Militant del Partit Comunista Mexicà (PCM) des del 1927, va denunciar amb la càmera la situació dels desposseïts, posant principalment l’accent en la construcció d’un nou imaginari sobre les dones mexicanes.

Després de ser expulsada de Mèxic per comunista el 1930, la seva militància fotogràfica ben aviat va esdevenir només activisme. Aparentment, va deixar de banda la fotografia als anys trenta per dedicar-se a la militància política. A mitjans d’aquesta dècada, el PC la va enviar a Espanya, on va exercir un paper determinant en el transcurs de la Guerra Civil en assumir la coordinació del Socors Roig Internacional (SRI): va organitzar la sortida del país dels anomenats «infants de la guerra», va coordinar la gestió d’hospitals militars, en els quals a més va treballar com a infermera, i va dur a terme tasques de caire propagandístic i polític. En acabar la guerra va travessar els Pirineus al costat de milers d’exiliats i exiliades polítics.

Va morir el 1942 a Ciutat de Mèxic.”

Etiquetes: Eva M Vives Jiménez., Isabel Tejeda Martín., KBr Fundació MAPFRE, SSAD L'Argèntica HO RECOMANA, Tina Modotti