“It”II (coses naturals) Fotografies de Didac Salau (UPIFC)

Sin categoría / 8 febrer, 2024

“It”II (coses naturals) + El cony de la nostre mare amb fotografies de Didac Salau, és la primera exposició per commevorar el 30è aniversari del Sindicat de la Imatge UPIFC.

Exposició del 17 de febrer al 29 de març

Inauguració, dissabte 17 de febrer a les 19:00h

Espai de la Imatge UPIFC, Carrer Espronseda,131. BCN

“It” II coses naturals (fotografies d’en Didac Salau)

És la segona part d’un projecte de trobades objectuals on determinats estris, protagonistes de la seva pròpia història, juguen el paper d’antiherois. Màgicament, objectes quotidians ens parlen amb les seves noves significacions deconceptes com l’absurd, així com de qüestions més terrenals i diàries com l’obsolescència, el reciclatge o la mateixa societat de consum… En aquesta nova mostra es revelen objectes relacionats amb la natura creadora i conformadora, la que ens va parir i la que ens envolta. Una natura que ens estima iguals en la diferència i a la que sovint homes i dones, occidentals del primer món, desestimen des del nostre posat d’ego superb.

+ el cony de la nostra mare (instal·lació del mateix autor)

Ishtar, Isis, advocacions marianes, la mare terra, la fertilitat… La força creadora d’un cony natural que no entén de les aparences terrenals que li vulguin posar ni de les aparences d’aquelles que se les posen: Origen, posició, emplaçament, gènere o número… Les nostres complicacions espúries se li’n refoten (amb perdó del cony de mot i el fotut verb) alhora que ens dona una gran lliçó d’humilitat i de simplicitat natural tot recordant-nos allò de què pel fet d’haver sortit d’ell ni som més ni som menys, ni hem de justificar-nos, ni reverenciar-lo… Ni per descomptat, com cantava l’Evaristo de La Polla Records, per aquell fet, devem res ni a deu ni al govern.

Aquesta posició tan lliure també es reforça amb la capacitat i la necessitat d’interpretar allò que veiem, d’interpretar-nos, de fer com pensem i no al contrari… De conservar la consciència crítica al món de la inconsciència digital i d’insistir en el desembarassament social del pervers binomi de l’icona: imatge-veritat. I les que amb elles treballem tenim la responsabilitat de traslladar el que hem constatat: que les imatges reflecteixen essent translúcides, que són dubte i que han de ser parides amb la generositat de compartir-les, perquè creixin amb múltiples sentits imprevistos… perquè la naturalesa dels múltiples receptors les acullin recreant-les a l’abric de la seva experiència i perquè habitin nous mons.


Uso de cookies

Aquest web utilitza cookies per a millorar l'experiència d'usuari. Aqui pot veure la nostra política de cookies. ACEPTAR

Aviso de cookies