condol

Fem Sindicat Notícies / 25 abril, 2022

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és ESTEVEluceronFRONTAL_767pxAMPLADA.jpg — *Esteve Lucerón a CaixaFòrum, Barcelona, 2020*

Li deien “PAYO LARGO”

El matí del dilluns 25·04· 22 ens ha deixat el company ESTEVE LUCERÓN NAVARRO, a l’edat de 71 anys. Nascut l’any 1950 a la Pobla de Segur i educat en la consciència de classe d’una família proletària, el seu nom quedarà lligat per sempre a la fotografia documental de l’assentament barraquista de La Perona, a Barcelona.

Amb 13 anys L’Esteve es va traslladar inicialment a viure al barri de La Florida de L’Hospitalet de Llobregat perquè “al poble no hi havia futur per nosaltres”. En la seva joventut va compaginar la feina d’obrer metal·lúrgic amb els estudis en el Centre Internacional de Fotografia de Barcelona (CIFB), on es va matricular l’any 1978 i va descubrir –en aquella època que no existia internet- els grans mestres de l’escola documental nordamericana.

L’any 1979 va invertir la indemnització pel tancament de la fàbrica on treballava en una Mamiya de 6×6 i una Canon F1, i amb aquest equipament fotogràfic i un enorme bagatge solidari va iniciar un any després el seu reportatge de llarg recorregut a La Perona (1980-1989).

És important destacar que tal com assenyala Jordi Calafell, comissari de l’exposició “Esteve Lucerón. La Perona. L’espai i la gent” en la publicació digital editada amb motiu d’aquesta mostra fins el 22.05.22 a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, “Ho va fer amb humanitat, però no aquella humanitat tova al marge de les diferències de classe, raça o gènere. Tot al contrari: la seva humanitat és consubstancial amb l’esperit de la seva militància des del 1976 en el Moviment Comunista de Catalunya (MCC)”.

L’any 1990, coincidint amb el desmantellament “pre-olímpic” de La Perona i una greu malaltia oftalmològica que el va retirar de la fotografia, l’Esteve va exposar el seu treball per primera vegada a Barcelona, a la galeria/creperia “Maple Syrup” de Xavier Ripoll.

En 2001 una operació exitosa li va recuperar la vista

En 2005 va exposar de nou a Barcelona, a la galeria/laboratori “Reference” de Paul Boswell.

L’Esteve es va afiliar al Sindicat de la Imatge UPIFC el març de 2006 amb carnet professional núm. 0603543, i en 2009 el Sindicat va portar l’exposició de La Perona al Sonimagfoto. El punt d’inflexió d’aquest reportatge documental, però, va ser 2010 quan el Sindicat va fer una potent reivindicació del treball de l’Esteve amb la publicació d’un monogràfic de L’Agenda de la Imatge (núm. 56. 2/2010) i del llibre “La Perona 1980-1989” (DL: B-13392-2010 / ISBN: 978-84-936021-5-4), així com dues exposicions (Col·legi de Periodistes de Catalunya i Olot Fotografia).

En endavant el reconeixement a l’autor pel seu document gràfic de La Perona va ser més continuat i planer: participació en l’exposició col·lectiva del CIFB en el MACBA i exposició individual a la galeria “Il Mondo” de Barcelona (2012), “Diccionario de Fotógrafos españoles” La Fábrica/ Ministerio de Educación, Cultura y Deporte (2013), exposicions individuals a les galeries “Barcelona Visions”, de Toni Coll (UPIFC) i L’espai Casinet d’El Masnou (2014), col·lectiva “Aún no fotografía” (mostra internacional de processos documentals en fotografia) amb adquisició d’obra per part del Centro de Arte Reina Sofía (2015), llibre “El barri de La Perona” de ICG Marge SL, amb Àngel Marzo (2017), col·lectiva “Càmera i ciutat. La vida urbana en la fotografia i el cinema” als Caixa Fòrum de Barcelona, Saragossa i Madrid (2020), i l’exposició “Esteve Lucerón. La Perona. L’espai i la gent” a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB) amb la publicació digital que més amunt s’ha fet esment (2022). L’últim homenatge a l’Esteve va ser tot just dimecres passat, 20.04.22, amb una conversa sobre la seva obra entre Manolo Laguillo (UPIFC) i Lluís Salom (UPIFC), organitzada per l’AFB i moderada per Jordi Calafell en la Sala Noble del Centre Cívic Convent de Sant Agustí, a Barcelona.

El company Esteve Lucerón se n’ha anat havent fet donació en 2017 dels negatius i contactes de La Perona a l’AFB, en una decisió conscientment política de retornar a la societat alló que considerava havia rebut. Les 2000 fotografies (aprox.) que consta aquest fons fotogràfic, captades sobre pel·licula Kodak Plus X, Kodak Tr-X i Agfapan 100, i revelades metodològicament amb D76 de Kodak, són en realitat un regal de valor extraordinari, tant més perquè ningú les va encarregar i ningú les ha pagat.

L’únic que va rebre l’Esteve per la seva bonhomia, per la seva militància tossuda i generosa i per la seva solidaritat sense fronteres, és l’afecte i el respecte dels qui vam tenir el goig de coneixe’l i compartir amb ell, i molt especialment de les persones que va retratar a La Perona i que l’anomenaven “Payo Largo” (que no és poc).

Que la terra sigui lleu al company.

des del dolor per la pèrdua i amb agraïment