Àlvar d’Orriols (off) : “LES FOGUERES DEL PERTÚS”
Exposició del 4 al 31·05·2016 a la Biblioteca Sofia Barat, a Barcelona.
| QUAN: | del 4 al 31 de maig de 2016 |
| ON: | Biblioteca Sofia Barat (Tel 932 317 767) |
| ADREÇA: | c/ Girona, 64 – 08009 Barcelona |
| COM ARRIBAR: | Metro L4 (Girona) |
| ENTRADA: | lliure |
| HORARI: |
|
| ORGANITZA: | GORBS edicions |
| COL·LABOREN: |
|
PRESENTACIÓ:
L’exposició és un homenatge a l’autor Àlvar d’Orriols (1894-1976) i consta de quasi una trentena de dibuixos extrets del llibre del mateix nom que va fer mentre vivia el llarg i difícil camí de l’exili.
Els dibuixos, documentats i explicats amb el seu corresponent peu, volen mostrar, d’una manera gràfica, el que va significar la Guerra Civil, els bombardejos i, sobretot, l’exili que van patir milers de famílies fa 76 anys.
……………………………………………………………………
L’autor Àlvar d’Orriols (1894 – 1976), poeta i dramaturg, va exercir altres disciplines artístiques i culturals com la música, el dibuix i l’escultura. Atret per la literatura, molt aviat publica els seus primers treballs en revistes i diaris de Barcelona. I, alhora, de ben jove ja va debutar en el teatre, on va obtenir molts èxits i un reconegut prestigi.
En teatre caldria ressaltar, entre moltes altres, l’adaptació i traducció al castellà del clàssic “El ferrer de tall”, de Frederic Soler «Pitarra», al qual va posar música el mestre Enric Morera. També, la traducció al català de “Cyrano de Bergerac”, d’Edmon Rostan.
La seva filosofia de vida i sensibilitat social el va fer un gran defensor de la justícia i la llibertat, la qual cosa va fer que s’exiliés a França acabada la Guerra Civil. Així, a principis de l’any 1939, amb tota la seva família, va emprendre el tortuós camí de l’exili: Barcelona, Hostalric, Girona, Figueres, la Jonquera, el Pertús, Argelers, Perpinyà…
Va morir l’any 1976, a l’edat de 83 anys, sense poder veure reflectida la seva voluntat de retornar al seu país en democràcia i quan estava traduint una obra seva al català, “La cançó del corsari”.
La premsa —ABC, Blanco y Negro, La Publicidad, La Vanguardia…— sempre va destacar Àlvar d’Orriols com l’impulsor del teatre de masses i com un creatiu incansable. Un home capaç d’escriure, recitar i actuar quan faltava un actor i tocar el violí com ningú.
La seva obra:
- La Daga. Drama en tres actes, estrenat a Madrid, al Teatro Fuencarral. Obra traduïda i adaptada de Frederic Soler «Pitarra». Col·labora amb Francesc Pujols i Enric Morera. Aquesta mateixa obra s’estrenà amb un gran èxit al teatre Victòria de Barcelona. Alguns dels seus amics d’aquella època són Enrique Rambla, els germans Quintero, Antonio Machado, Rafael Alberti, Amadeu Vives, entre d’altres.
- Nervio. El seu primer llibre de poesia.
- El Mastín de la Pedrosa. Presenta i estrena la primera sarsuela, amb música de Francisco Capo, al Teatro Novedades de Madrid.
- Costa Brava. Sarsuela al Teatro El Cisne de Madrid. Orriols i Capo varen triomfar i van arribar a sortir a les espatlles del públic. El dia 8 de setembre, ABC cita que l’autor Àlvar d’Orriols actua com a actor per la malaltia del senyor Monjardín, que feia el paper d’Onofre. A Àlvar d’Orriols l’actuació li surt brodada i té un sonat èxit, i es revela així com un gran actor.
- Pescadora de Ubriarco. Sarsuela estrenada al Teatro El Cisne de Madrid amb la col·laboració d’Enrique Reoyo i el mestre Tena.
- El Caudillo del Rubión. Sarsuela estrenada al Teatro Maravillas de Madrid, amb música de Josep Maria Tena.
- 1930 Átale. Drama fantàstic presentat en vers al Teatro Fuencarral de Madrid que el consagra com un gran poeta.
- Rosas de Sangre. Drama polític presentat al Teatro Fuencarral de Madrid. Fou un èxit apoteòsic que va produir una sensació i entusiasme tan grans que el públic que emplenava la sala va pujar a l’escenari, al final de la representació, per portar-lo a espatlles fins a la Puerta del Sol.
- Los enemigos de la República. Continuació del drama de Rosas de Sangre, estrenat al Teatre Llibertat de València. Aquesta obra també és representada a Madrid, al Teatro Maravillas, per la companyia de l’actriu Concha Olona. Marxa a l’Argentina, on la representa al Teatro Mayo de Buenos Aires. Fou un clamorós èxit a tot arreu.
- Cadenas. Estrena d’aquest drama històric al Teatro Español de Madrid. És dirigit per Arturo de la Riva.
- La Moza Esquiva. Sarsuela estrenada al Teatro Fuencarral de Madrid, amb lletra i música del mateix Àlvar d’Orriols, harmonitzada pel compositor Enrique Sanz i amb la direcció de Carles Oller.
- La Dida. Tenia projectat estrenar aquesta obra al Teatro Español de Madrid l’any 1936, amb Margarida Xirgu. La guerra ho impedeix.
- Máquinas. Drama social representat al Teatro Europa de Madrid, al Teatre Apolo de Barcelona i al Teatro de la Comedia de València. A les tres ciutats assolí una gran acollida. El Mundo Deportivo del 30 d’octubre de 1936 considera aquesta obra una gran acció social i destaca per primera vegada que hi ha més de cent cinquanta figurants i que és un gran treball «com mai ningú ha realitzat». D’aquesta obra teatral se’n varen fer més de cinquanta representacions.
- España en pie. La va representar al Teatre Apolo de Barcelona la Companyia Salvador Sierra i va recórrer durant tot un any moltes ciutats i pobles de Catalunya. També es va representar al Teatro Pavón de Madrid i a La Salle Pleyel de París. Se’n van fer més de dues-centes representacions.
- 1937La Retaguardia. Representada al Teatre Espanyol de Barcelona i al Teatro Pavón de Madrid.
Traduccions a l’exili:
- Poesies de Rubén Dario (sense editar)
- Romacero Gitano, García Lorca (sense editar)
- Traducció al català de diferents autors.
- Romances de nuestra guerra, poesia (sense editar)
- Campanarios. Novel·la llarga (inèdita)
- Cyrano de Bergerac. Traducció en català de l’obra d’Edmon Rostan, editorial Milà, Barcelona.
- La Casa de Bernada Alba. Traducció al català de l’obra de Federico García Lorca, editorial Milà, Barcelona.
- L’hostal del Mar. Obra de teatre. Editorial Milà.
- La guerra sens homes. Editorial Milà.
Edicions pòstumes:
- Les feus du Perthus. Journal de l’exode espagnol. Editorial La Bruyère, París.
- Las Hogueras de Perthus. Diario de la evacuación de Catalunya. Editorial Edicios do Castro.
- Les feux du Perthus. Journal de l’exode espagnol. Editions Privat, França.
- Les fogueres del Pertús. Diari de l’evacuació de Catalunya. Gorbs Edicions. Catalunya
……………………………………………………………………
EL LLIBRE:
- Títol:Les fogueres del Pertús : diari de l’evacuació de Catalunya
- Autor:Àlvar d’Orriols
- Editorial: Gorbs Edicions (1ª edición / 1ª impressió: juny de 2014)
- ISBN 13:978-84-942285-0-6
- Idioma:català
- Format:16 x 23 cm
- Número de pàgines:336 amb 70 il·lustracions de l’autor
- Enquadernació:rústica amb solapes
- PVP:19,23 €
- Comandes a: cgorbs@gorbs.cat / Tel 629 151 930
“LES FOGUERES del PERTÚS, Diari de l’evacuació de Catalunya” és un llibre escrit l’any 1939 per Àlvar d’Orriols, on narra de manera àgil i planera la llarga marxa a l’exili des de Barcelona fins a França, que va patir el mateix autor, així com moltes altres persones i famílies.
El llibre, que a més està il·lustrat per nombrosos dibuixos fets per Orriols mateix, és un diari en què s’expliquen anècdotes, vivències, sentiments, emocions… que situen el lector dins d’un malhaurat episodi de la nostra història en el qual amb reflexions, diàlegs, narracions… es fa una crònica —escrita i il·lustrada— d’un llarg i tortuós camí: l’exili.
Fins ara, aquest llibre s’havia editat en castellà i francès, però no en català. Precisament per això que, ja que l’autor era català i la narració succeeix tota a Catalunya, ha estat interessant fer-ne una edició actualitzada en català, tenint en compte, a més, que aquest any 2014 es compleix el 75è aniversari del fi de la Guerra Civil i de la marxa a l’exili.
El nom del llibre ve donat perquè, segons Orriols, els exiliats, quan ja entraven a França, i concretament al Pertús, de nit encenien fogueres per tal d’escalfar-se. De lluny es veia un reguitzell de fogueres a l’alçada, precisament, del Pertús.
L’estil literari i la qualitat de les il·lustracions fan suposar una gran acceptació per diverses parts de la població que reviuran un episodi negre del nostre temps, en què la recuperació de la memòria històrica s’esdevé una eina de dignitat i record per a moltes persones que van perdre la seva casa, els seus familiars o la seva pròpia vida.
El relat d’Orriols és, sens dubte, un capítol de la història en el qual moltes persones es veuran reflectides perquè la van viure elles mateixes o els seus familiars. D’altres hi trobaran un document que els donarà a conèixer uns fets que despullen el patiment d’unes persones que ho van perdre tot i per a qui tot s’esfondrà.
Fragment de presentació de Ricard Salvat :
“Voldríem cridar l’atenció sobre un text publicat a «Memòria de l’exili»: ens referim a “Les fogueres del Pertús”, d’Àlvar d’Orriols. Aquest text porta un subtítol molt revelador: “Diari de l’evacuació de Catalunya”. És un text dolorós, admirable, que segueix pas a pas la terrible odissea per la qual van haver de patir Àlvar d’Orriols i la seva família per escapar de la repressió franquista. No teníem notícia d’un altre text d’aquestes característiques.
Coneixíem, com és lògic, molts treballs sobre els camps de concentració, les peripècies dels terribles viatges fins a la frontera, però no havíem llegit notícia d’un diari que relatés amb tota precisió el dia a dia de l’evacuació. Àlvar d’Orriols, nascut el 1894 a Barcelona, va ser un dramaturg de grandíssim èxit i un poeta molt estimable. Va conrear un teatre polític absolutament insòlit i valent. Havia començat escrivint sarsueles. “La Pescadora de Ubiarco”, “Costa Brava”, “La daga”. Aquesta última té un especial interès perquè és la traducció al vers castellà del clàssic “El ferrer de tall”, de Frederic Soler, àlies Pitarra. Va posar música a aquesta proposta el mestre Enric Morera (…).”
____________________________
Etiquetes: Ajuntament de Barcelona, Àlvar d'Orriols, Barcelona, Biblioteca Sofia Barat, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Girona, exili, Gorbs edicions, guerra civil, Hotel-Restaurant DURAN (Figueres), memòria històrica, memorial democràtic, Museu Memorial de l'Exili (MUME)