“Wikkaritama” de Sergi RuGrand (UPIFC)
Exposició fotògrafica oberta del 6 al 25 de febrer de 2023
Inauguració:
Dimarts, 7 de febrer, a les 19:30 h
Centre Cultural la Bòbila,Plaça de la Bòbila 1, 08906, L’Hospitalet de Llobregat,
*Wikkaritama és una paraula kukama que significa “la força del poble”. Els kukama-kukamiria (homes i dones de riu) són l’ètnia majoritària en les aigües contaminades del riu Marañón.
Hi ha un racó de la Amazonía peruana on els passius ambientals que genera la indústria petroliera ja han deixat enrere la passivitat. Després de quaranta anys d’explotació d’hidrocarburs, les conseqüències són alarmants, tant per a la terra com per a les comunitats indígenes que allí habiten.
Malgrat que el govern va declarar la zona una emergència ambiental en 2013 i una emergència de salut en 2014, el conflicte continua prolongant-se sense cap acció per part de l’administració pública. Les comunitats indígenes, abandonades per l’Estat, temen ser desplaçades davant la creixent amenaça que afecta el seu territori i la seva forma de vida.
La gravetat de la situació va impulsar l’atur indígena amazònic de Saramurillo en 2016. Membres de 125 comunitats, de les diferents conques de la regió, es van traslladar per a prendre una planta de bombament de Petroperú, abordar els petroliers i bloquejar el riu Marañón per a obligar l’Estat a dialogar i solucionar l’impacte ambiental i cultural de l’activitat petroliera en la zona. Aquest tipus de protestes continuen esclatant en diferents punts de la conca amazònica, ja que, fins avui, no s’han trobat solucions destacables i les poblacions indígenes es troben cada vegada més desplaçades.
En aquest context, sorgeixen iniciatives, que provenen de les pròpies comunitats, com és el cas dels monitors ambientals comunitaris. Són persones triades per la pròpia comunitat, que coneixen la selva millor que ningú, tenen la missió de descobrir fonts de contaminació deixades per l’activitat petroliera. Armats amb matxets, pals i un cel·lular per a poder prendre fotos i vídeos del que troben, recorren quilòmetres de bosc per a descobrir fonts i punts de contaminació. Els monitors ambientals traspassen el coneixement d’aquesta labor dels uns als altres.
Aquest projecte documental part d’una acció desesperada per a reclamar l’atenció de la catastrofe ambiental i social en el corazon de l’Amazònia, per a després iniciar una busqueda fotogáfica de les conseqüències i processos del desastre que suposa la indutria petroliera a l’Amazònia.
Sergi RuGrand
Etiquetes: Sergi Rugrand (UPIFC)