SOS freelance

Notícies / 29 abril, 2020

CATALÀ

Després de varies setmanes de negociació amb els sindicats de la Federació Internacional de Periodistes FIP  (SNJ, SNJ-CGT, CFDT Journalistes), el 17.04.2020 el Govern francès ha emès un DECRET sobre la desocupació parcial dels periodistes a la peça , en el que s’enuncien amb claredat les condicions d’accés a les ajudes governamentals a cada empresa per als companys i companyes més sovint aïllats i en situació precària.

Vegeu-ne el DECRET -en français- AQUÍ

27 organitzacions, sindicats, col·lectius i associacions de periodistes -a més de la pròpia FIP i la Federació Europea de Sindicats FES- han publicat un comunicat conjunt que avala aquestes mesures. 

 

COMUNICAT CONJUNT / abril de 2020

«S’acaba de publicar el Decret sobre el subsidi per desocupació parcial dels periodistes freelance. Estableix amb claredat quines són les condicions d’accés a les mesures governamentals a cada empresa: tenir com a mínim tres nòmines cobrades en els dotze mesos previs a les mesures d’atur parcial, de les quals dos han de pertànyer als últims quatre mesos, o haver col·laborat durant l’últim trimestre. No posa com a condició imprescindible tenir carnet de premsa. Tampoc instaura uns ingressos mínims per poder beneficiar-se del subsidi.

Les organitzacions sindicals que representem la professió, els col·lectius i les associacions de periodistes, ens alegrem que finalment s’hagi facilitat aquest accès. Aplaudim que Franck Riester, ministre de Cultura, hagi intervingut per protegir la professió en totes les seves formes, especialment les més precàries. Aquest resultat és fruit de l’acció de les organitzacions sindicals, així com de les associacions i col·lectius que s’han mobilitzat per aconseguir-ho.

Tant de manera col·lectiva com unitària, demanem a les empreses posar en marxa el subsidi d’atur parcial dels periodistes freelance segons les regles que s’acaben de fixar. Vigilarem que els mitjans de comunicació ho apliquin. Vetllarem per que ningú quedi exclòs.

D’entrada, hem identificat quines són les categories de periodistes freelance en que la seva situació és especialment complicada:

► els periodistes freelance de les redaccions esportives i els especialitzats en cultura. La majoria dels quals estan sense feina des del principi del confinament i de vegades fins i tot des d’abans;

► els fotògrafs, que, en la seva gran majoria es troben també sense feina a causa de l’epidèmia. Bona part dels quals treballen adscrits a diversos règims diferents: per descomptat que les nòmines que hagin pogut cobrar s’han de tenir en compte en els plans d’atur parcial de les empreses;

► els «falsos autònoms» que tenen de fet un lloc de treball en les redaccions;

► els periodistes freelance amb múltiples i «petites» col·laboracions. A causa de l’absència d’exigència d’ingressos mínims, les empreses que els donen treball estan obligades a incloure’ls en els seus plans de desocupació parcial;

► els periodistes freelance principiants, a priori els més vulnerables i els que perceben els ingressos més baixos, i per als quals aquests ingressos baixos són justament més vitals.

► els periodistes freelance que treballen a l’estranger per a mitjans de comunicació francesos. Molts dels quals ja de per si no tenen dret a cap assegurança mèdica, així que demanem que s’atenguin els tractaments relacionats amb la pandèmia que poguessin necessitar, així com els altres tractaments que els poguessin fer falta, ja que la seva tornada a França és impossible per raons sanitàries .

 

Que ningú quedi abandonat a la seva sort

També demanem que els periodistes freelance que han quedat sense feina siguin prioritaris en el moment que s’arranqui, encara que sigui encarregant-los, en un mateix grup, feines per a temes diferents als que col·laboren habitualment. Durant aquest període d’inactivitat, els periodistes freelance han de poder beneficiar-se, a l’igual que els periodistes en nòmina, de les formacions en e-learning proposades per les empreses. És també el moment de treure-li partit a les múltiples competències que posseeixen els periodistes freelance.

Recordem que als periodistes freelance se’ls paga gairebé sempre després de la publicació dels seus articles, així que els seus guanys de març i abril es corresponen a lliuraments fets abans del confinament, amb la qual cosa el confinament pròpiament dit impactarà en els seus salaris següents. Demanem, doncs, que les mesures de desocupació parcial siguin prolongades per als periodistes freelance més enllà del 31 de desembre de 2020 i el temps que calgui per poder compensar les seves pèrdues d’ingressos en tots els mesos vinents.

Atès que les primes d’antiguitat professional i d’empresa/grup són part integrant de la remuneració convencional, per descomptat que han de ser considerades en el càlcul de la remuneració de referència dels periodistes freelance.

Demanem que els drets dels periodistes freelance inscrits a l’atur es mantinguin mentre duri la crisi.

Recordem amb fermesa a les empreses que són elles les que van decidir contractar cert nombre de periodistes remunerats a la peça. Així que han d’assumir les seves responsabilitats envers ells en tots els camps, igual que per a tots els seus altres assalariats. Els periodistes freelance no són cap variable d’ajust pressupostari.

Instem les organitzacions patronals, el grup Audiens (protecció social especialitzat en cultura, comunicació i mitjans de comunicació) i l’Estat a crear un fons d’ajuda excepcional per sostenir econòmicament els periodistes freelance, que treballen ocasionalment per a nombrosos patrons i no tenen dret al subsidi d’activitat parcial al no encaixar en les condicions fixades pel decret. Aquest fons podria inspirar-se en el què s’ha creat per als treballadors ocasionals de l’espectacle. Ni reemplaçaria el fons d’ajuda social d’Audiens ja existent, ni constituiria una via d’escapament per als ocupadors reticents a aplicar les mesures dictades a favor dels periodistes remunerats a la peça.

Quan procedeixi, portarem els litigis davant els tribunals cada vegada que calgui per tal de fer respectar el dret dels periodistes freelance a beneficiar-se de les mateixes prestacions d’activitat parcial que els periodistes en nòmina.»

 

  1. Syndicat National des Journalistes-CGT
  2. Syndicat Général des Journalistes- Force Ouvrière SGJ-FO
  3. Syndicat National des Journalistes SNJ
  4. Confédération Française Démocratique du Travail CFDT-Journalistes
  5. Fédération internationale des journalistes FIJ
  6. Fédération européenne des journalistes FEJ
  7. Profession : Pigiste
  8. Union des photographes professionnels (UPP)
  9. Divergence-Images
  10. Association de la Presse judiciaire (APJ)
  11. Association des journalistes scientifiques de la presse d’information (Ajspi)
  12. Association des Journalistes Nature et Environnement (JNE)
  13. Association des journalistes économiques et financiers (Ajef)
  14. Association des journalistes de l’information sociale (Ajis)
  15. Association des journalistes spécialistes des PME (AJPME)
  16. Cercle des journalistes juridiques (CJJ)
  17. Collectifs We Report
  18. Ras la plume
  19. Indépendants.co
  20. Reporters en colère (REC)
  21. Tu Piges
  22. Extra Muros
  23. YouPress
  24. le réseau Spartacus des correspondants de l’étranger
  25. La Fourmilière
  26. Les Plumé.e.s
  27. Solvo
  28. Les Pigistes du Monde
  29. Les Incorrigibles.

 

EXTRACTE del MANIFEST del Sindicat de la Imatge UPIFC amb motiu de l’1 de MAIG de 2020

– Descarrega’t el PDF del Manifest sencer AQUÍ

Una recent enquesta estatal de la Plataforma SOS SECTOR GRÀFICO -realitzada entre l’1 i el 7 d’abril d’enguany a 1025 treballadors/es majoritàriament autònoms de diferents àmbits creatius (fotògrafs i videocàmeres, il·lustradors, periodistes i escriptors, dibuixants de còmic, infògrafs, guionistes, gestors culturals, etc.) recull que abans d’aquesta crisi ja hi havia un 60% amb ingressos per sota del SMI, i que ara, malgrat no ser una activitat de les d’obligada paralització per l’Estat d’Alarma, la majoria de projectes i encàrrecs s’han cancel·lat (59%) o s’han pos-posat (41%), quasi la meitat de les persones enquestades no espera rebre encàrrecs en els mesos vinents, i només el 17% ha pogut accedir a les a les prestacions per cessament d’activitat provocada pel COVID-19 tal com s’han articulat.

Es calcula que el 75% dels qui treballen inestable -i a voltes invisible- en aquest mercat de poc reconeixement social i econòmic, estarem per sota del llindar de la pobresa en 2020. No podem admetre que mentre tornem a veure les orelles a un llop econòmic al qual ja li coneixem els ullals, els governants segueixin mirant a una altra banda, presoners de les seves trampes acumulades per dècades d’inacció.

Diguem-ho clar: tant la Generalitat com l’Estat desconèixen els destinataris de les polítiques socials que diuen emprendre per al nostre sector. Van a les palpentes perquè mai s’han interessat en saber ni tan sols sols quantes persones viuen d’aquestes activitats.

Aquesta ignorància volguda dels qui ens governen contrasta vivament amb els països del nostre entorn que sovint ens venen de mirall, com és el cas de la República Francesa (vegeu-ne més amunt un exemple amb el Decret que protegeix els periodistes a la peça),

I és per tal d’adequar la fiscalitat a les particularitats dels treballadors del sector gràfic que seguim reclamant, entre d’altres, la creació d’un epígraf fiscal que aplegui els treballadors per compte pròpia que aporten continguts creatius en qualsevol suport per als sectors editorial, mitjans de comunicació i de la indústria audiovisual  (clic AQUÍ). Petició aquesta que ja va ser lliurada al Departament de Treball en maig de 2013, amb motiu de l’anterior crisi econòmica, per la Mesa Sectorial dels Mitjans de Comunicació a Catalunya composta per 26 entitats del sector (sindicats, patronals, col·legis professionals, universitats, associacions professionals, etc.) i que no se n’ha fet res en set anys.

Com insistim des de fa 20 anys que s’engegui l’estudi sociològic independent sobre “El món de la fotografia professional a Catalunya” a càrrec del Doctor en Sociologià de la UB Arturo Rodríguez  Morató.

I com reclamem igualment i entre d’altres el projecte de “Documentació de la realitat social a Catalunya” basat en l’experiència de la FSA (Farm Security Administration) dels EEUU amb motiu de la crisi del crac de la borsa en 1929. Projecte que, per cert, se sembla com un ou a una castanya a la improvisació maldestre del Departament de Cultura “Arxivem el moment”.

Per altra banda, constatem que s’ha fet una gestió de la crisi sanitària tenyida d’ideologia recentralitzadora, militarista i autoritària, i una involució de drets (no s’ha derogat la Llei Mordassa, tot i que estava en el programa electoral) que també repercuteix en una retallada a la llibertat d’informació. Una llibertat lligada a les voluntats circumstancials d’una prefectura o d’una autoritat al carrer que l’interpreta com li rota.

A conseqüència d’això, molts/es documentalistes treballadors/es autònoms/es romanen a casa perquè no tenen un encàrrec determinat per un mitjà de comunicació. I malgrat la seva activitat no és de les prohibides al BOE, no han pogut treballar per la por a ser sancionats/des.

D’això se n’han aprofitat tant les agències de comunicació per parasitar el mercat i encarregar feines ajustades als seus preus irrisoris, com els mitjans que s’han fet amb tota mena d’imatges captades per personal sanitari, la qual cosa ha posat de relleu altre cop (i ja són incomptables) la nostra reivindicació d’implementar una taxa als mitjans de comunicació pels continguts gratuïts que publiquen.

 

No podem tenir més paciència, perquè s’escapen les oportunitats: PASSA LA VIDA.

 

Barcelona, 29 d’abril de 2020

__________________________________________

 

ESPAÑOL

Después de varias semanas de negociación con los sindicatos de la Federación Internacional de Periodistas FIP (SNJ, SNJ-CGT, CFDT Journalistes), el 17.04.2020 el Gobierno francé ha emitido un DECRETO sobre el desempleo parcial de los periodistas a la pieza, en el que se enuncian con claridad las condiciones de acceso a las ayudas gubernamentales en cada empresa para los compañeros y compañeras más frecuentemente aislados y en situación precaria.

Para ver el DECRETO -en français- clic AQUÍ

27 organizaciones, sindicatos, colectivos y asociaciones de periodistas -además de la propia FIP y la Federación Europea de Sindicatos FES- han publicado un comunicado conjunto que avala dichas medidas.

 

COMUNICADO CONJUNTO / abril 2020

«Se acaba de publicar el Decreto sobre el subsidio por desempleo parcial de los periodistas freelance. Establece con claridad cuáles son las condiciones de acceso a las medidas gubernamentales en cada empresa: tener como mínimo tres nóminas cobradas en los doce meses previos a las medidas de desempleo parcial, de las cuales dos tienen que pertenecer a los últimos cuatro meses, o haber colaborado durante el último trimestre. No pone como condición imprescindible tener carnet de prensa. Tampoco instaura unos ingresos mínimos para poder beneficiarse del subsidio.

Las organizaciones sindicales que representamos la profesión, los colectivos y las asociaciones de periodistas nos alegramos que finalmente se haya facilitado este acceso. Aplaudimos que Franck Riester, ministro de Cultura, haya intervenido para proteger la profesión en todas sus formas, especialmente las más precarias. Este resultado es fruto de la acción de las organizaciones sindicales, así como de las asociaciones y colectivos que se han movilizado para conseguirlo.

Tanto colectiva como indicidualmente, pedimos a las empresas poner en marcha el subsidio de desempleo parcial de los periodistas freelance según las reglas fijadas. Vigilaremos su aplicación por los medios de comunicación. Velaremos por que nadie quede excluido.

De entrada, hemos identificado cuáles son las categorías de periodistas freelance cuya situación es especialmente complicada:

► los periodistas freelance de las redacciones deportivas y los especializados en cultura. La mayoría de los cuales están sin trabajo desde el principio del confinamiento y a veces incluso desde antes;

► los fotógrafos que, en su gran mayoría, se encuentran también sin trabajo a causa de la epidemia. Buena parte de los cuales trabajan adscritos a varios regímenes distintos: las nóminas que hayan podido cobrar deben, por supuesto, tomarse en cuenta en los planes de desempleo parcial de las empresas;

► los «falsos autónomos» que tienen de hecho un puesto de trabajo en las redacciones;

► los periodistas freelance con múltiples y «pequeñas» colaboraciones. Debido a la ausencia de exigencia de ingresos mínimos, las empresas que les dan trabajo están obligadas a incluirles en sus planes de desempleo parcial;

► los periodistas freelance principiantes, a priori los más vulnerables y los que perciben los ingresos más bajos, para los cuales estos bajos ingresos bajos son más vitales si cabe;

► los periodistas freelance que trabajan en el extranjero para medios de comunicación franceses. Muchos de los cuales ya de por sí no tienen derecho a ningún seguro médico, así que pedimos que se atiendan los tratamientos que pudieran precisar relacionados con la pandémia, así como los demás tratamientos que pudieran serles necesarios, ya que su regreso a Francia es imposible por razones sanitarias.

 

Que nadie quede abandonado a su suerte

También pedimos que los periodistas freelance que han quedado sin trabajo sean prioritarios en el momento del rearranque, aunque sea encargándoles, en un mismo grupo, temas para otras áreas de las que colaboran habitualmente. Durante este periodo de inactividad, los periodistas freelance deben poder beneficiarse, al igual que los periodistas en nómina, de la formación en e-learning propuesta por las empresas. Es también el momento de sacarle partido a las múltiples competencias que poseen los periodistas freelance.

Recordamos que a los periodistas freelance se les paga casi siempre después de la publicación de sus artículos, así que sus ganancias de marzo y abril se corresponden a entregas hechas antes del confinamiento, con lo cual el confinamiento propiamente dicho impactará en sus salarios siguientes. Pedimos pues que las medidas de desempleo parcial se prolonguen para los periodistas freelance más allá del 31 de diciembre 2020 y el tiempo que haga falta para poder compensar sus pérdidas de ingresos en todos los meses venideros.

Dado que las primas de antigüedad profesional y de empresa/grupo son parte integrante de la remuneración convencional, por supuesto que deben computarse en el cálculo de la remuneración de referencia de los periodistas freelance.

Pedimos que los derechos de los periodistas freelance inscritos al paro se mantengan mientras dure la crisis.

Recordamos con firmeza a las empresas que son ellas las que decidieron contratar cierto número de periodistas remunerados a la pieza. Así que deben asumir sus responsabilidades para con ellos igual que para todos sus demás asalariados, en todos los campos. Los periodistas freelance no son ninguna variable de ajuste presupuestario.

Instamos las organizaciones patronales, el grupo Audiens (protección social especializado en cultura, comunicación y medios de comunicación) y al Estado a crear un fondo de ayuda excepcional para sostener económicamente a los periodistas freelance que trabajan ocasionalmente para múltiples y numerosos patronos y no tienen derecho al subsidio de actividad parcial al no encajar en las condiciones fijadas por el decreto. Este fondo podría inspirarse del que se ha creado para los trabajadores ocasionales del espectáculo. Ni reemplazaría el fondo de ayuda social de Audiens ya existente, ni constituiría una vía de escape para los empleadores reacios a aplicar las medidas dictadas a favor de los periodistas remunerados a la pieza.

Cuando proceda, llevaremos los litigios ante los tribunales cada vez que sea necesario para hacer respetar el derecho de los periodistas freelance a beneficiarse de las mismas prestaciones de actividad parcial que los periodistas en nómina.»

 

  1. Syndicat National des Journalistes-CGT
  2. Syndicat Général des Journalistes- Force Ouvrière SGJ-FO
  3. Syndicat National des Journalistes SNJ
  4. Confédération Française Démocratique du Travail CFDT-Journalistes
  5. Fédération internationale des journalistes FIJ
  6. Fédération européenne des journalistes FEJ
  7. Profession : Pigiste
  8. Union des photographes professionnels (UPP)
  9. Divergence-Images
  10. Association de la Presse judiciaire (APJ)
  11. Association des journalistes scientifiques de la presse d’information (Ajspi)
  12. Association des Journalistes Nature et Environnement (JNE)
  13. Association des journalistes économiques et financiers (Ajef)
  14. Association des journalistes de l’information sociale (Ajis)
  15. Association des journalistes spécialistes des PME (AJPME)
  16. Cercle des journalistes juridiques (CJJ)
  17. Collectifs We Report
  18. Ras la plume
  19. Indépendants.co
  20. Reporters en colère (REC)
  21. Tu Piges
  22. Extra Muros
  23. YouPress
  24. le réseau Spartacus des correspondants de l’étranger
  25. La Fourmilière
  26. Les Plumé.e.s
  27. Solvo
  28. Les Pigistes du Monde
  29. Les Incorrigibles.

 

EXTRACTO del MANIFIESTO del Sindicat de la Imatge UPIFC con motivo del 1 de MAYO de 2020

-Puedes descargarte el PDF del Manifiesto completo en CATALÁN haciendo clic AQUÍ

Una reciente encuesta estatal de la Plataforma SOS SECTOR GRÁFICO -realizada entre el 1 y el 7 de abril de este año a 1025 trabajadores/as mayoritariamente autónomos de diferentes ámbitos creativos (fotógrafos y operadors de video, ilustradores, periodistas y escritores, dibujantes de cómic, infógrafos, guionistas, gestores culturales, etc) recoge que antes de esta crisis ya había un 60% con ingresos por debajo del SMI, y que ahora, pese a no ser actividades de obligada paralización por el Estado de Alarma, la mayoría de proyectos y encargos se han cancelado (59%) o se han pospuesto (41%), casi la mitad de las personas encuestadas no espera recibir encargos en los próximos meses, y sólo el 17% ha podido acceder a las prestaciones por cese de actividad provocado por el COVID-19 tal cómo se han articulado.

Se calcula que el 75% de quienes trabajan inestable -y a menudo invisible. en este mercado de poco reconocimiento social y económico, estaremos en 2020 per debajo del linde de la pobreza. No podemos admitir que mientras volvemos a ver las orejas a un lobo del que ya conocemos los colmillos, los gobernantes sigan mirando a otro lado, prisioneros de sus trampas acumuladas por décadas de inacción.

Digámoslo claro: tanto la Generalitat cómo el Estado desconocen los destinatarios de las políticas sociales que dicen emprender para nuestro sector. Van a ciegas porque nunca se han interesado en saber siquiera cuantas personas viven de estas actividades.

Esta voluntaria ignorancia de quienes nos gobiernan contrasta vivamente con los países de nuestro entorno que a menudo nos venden a modo de espejo, cómo es el caso de la República Francesa (ver más arriba un ejemplo con el Decreto que protege a los periodistas a la pieza).

Es a fin de adecuar la fiscalidad a las particularidades del sector gráfico que el Sindicat de la Imatge UPIFC viene reclamando, entre otros, la creación de un epígrafe fiscal  que agrupe a los trabajadores por cuenta propia que aportan contenidos creativos en cualquier soporte para los sectores editorial, medios de comunicación e indústria audiovisual (clic AQUÍ). Petición ésta que ya fue presentada al Departament de Treball de la Generalitat en mayo de 2013, con motivo de la anterior crisis económica, por la Mesa Sectorial de los Medios de Comunicación en Catalunya compuesta por 26 entidades del sector (sindicatos, patronales, colegios profesionales, universidades, asociaciones profesionales, etc.) sin que se haya movido un dedo en los siete años transcurridos desde entonces.

Cómo insistimos desde hace 20 años que se haga el estudio sociológico independiente sobre «El mundo de la fotografía profesional en Catalunya» a cargo del Doctor en Sociología de la Universidad de Barcelona Arturo Rodríguez Morató.

Y cómo reclamamos igualmente y entre otros el proyecto de «Documentación de la realidad social en Catalunya» basado en la experiencia de la FSA (Farm Security Administration) de EEUU con motivo de la crisis a raiz del crac de la bolsa en 1929. Proyecto que, por cierto, se parece cómo un huevo a una castaña a la torpe improvisación del Departament de Cultura de la Generalitat «Archivemos el momento«.

De otra parte, constatamos una gestión de la crisis sanitaria teñida de ideología recentralizadora, militarista y autoritaria, y una involución de derechos (no se ha derogado la Ley Mordaza, pese a estar en el programa electoral) que también repercute en un recorte de la libertad de información. Una libertad ligada a la voluntad circunstancial de una prefectura o de una autoridad en la calle que la interpreta como le da la gana.

En consecuencia, muchos documentalistas trabajadores autónomos se quedan en casa por no tener un encargo determinado por un medio de comunicación. Y pese a que su actividad no es de las prohibidas en el BOE no han podido trabajar por miedo a ser sancionados,

De ésto se han aprovechado tanto las agencias de comunicación para parasitar el mercado y encargar trabajos ajustados a sus precios irrisorios, como los medios que se han hecho con toda clase de imágenes captadas por personal sanitario, lo cual ha puesto de relieve una vez más (y ya son incontables) nuestra reivindicación de implementar una tasa a los medios de comunicación por los contenidos gratuitos que publican.

.

No podemos tener más paciencia, porque se escapan las oportunidades:

PASA LA VIDA.

 

Barcelona, 29 de abril de 2020

Etiquetas: , , , ,

Uso de cookies

Aquest web utilitza cookies per a millorar l'experiència d'usuari. Aqui pot veure la nostra política de cookies. ACEPTAR

Aviso de cookies