presentació

Notícies / 6 abril, 2017

Presentació del fons fotogràfic FRANCESC BOIX i CAMPO i del llibre “Els primers trets de Francesc Boix”, el dimarts 13·06·2017, a les 19 h, a la Biblioteca Poble Sec – Francesc Boix, a Barcelona.

intervindran
  • Ricard Marco (Fotoconnexió)
  • Ramon Barnadas (Fotoconnexió)
  • Joan Carles Girbés, director editorial d’Ara Llibres.

QUAN: dimarts, 13 de juny de 2017 a les 19 h.
ON: Biblioteca Poble Sec- Francesc Boix
ADREÇA: c/ Blai, 34.  08004 Barcelona
ENTRADA: lliure
COM ARRIBAR: Metro L3 (Poble Sec)
ORGANITZEN:
  • Fotoconnexió
  • Ara llibres
  • Biblioteca Poble Sec- Francesc Boix
RECOMANA:  Sindicat de la Imatge UPIFC
(Barcelona 1920- París 1951)

Un fotògraf de vida curta, però intensa

 

Francesc Boix i Campo va néixer el 14 d’agost de 1920 al carrer Margarit núm. 19 del barri del Poble Sec, a Barcelona. El seu pare, sastre de professió, era aficionat a la fotografia.

Amb 16 anys va afiliar-se a la Joventut Comunista de Catalunya (JCC) i va treballar com a fotògraf del seu òrgan “Juliol”.

L’any 1937 va marxar al front d’Aragó amb un fusell i una càmera, i el 1938 va participar en la batalla del Segre (recentment la Comissió de la Dignitat va poder recuperar un fons fotogràfic de la seva autoria).

L’any 1939 va passar a França, on va ser internat en els camps de concentració del Rosselló i posteriorment destinat als Batallons de Treballadors . El juny de 1940 va caure presoner a Belfort, en el decurs de l’ofensiva alemanya.

Boix va passar per diferents camps de presoners de la zona ocupada fins que el 27 de gener de 1941 va ser internat en el camp de concentració de Mauthausen, on va ser inicialment destinat com interpret del Departament d’Identificació (gràcies als seus rudimentaris coneixements d’alemany, apresos en els camps de presoners), i a finals de 1942 al laboratori fotogràfic del camp pel seu ofici de fotògraf. En aquest Departament no es revelaven només les fitxes fotogràfiques dels presoners, sinó també les visites de jeràrques nazis, així com nombrosos reportatges de la vida quotidiana que els responsables del camp enviaven regularment a Berlín per a il·lustrar els seus informes de l’extermini. Boix, que estava enquadrat en la cel·lula de resistència liderada per militants comunistes, va robar del laboratori una gran quantitat de negatius altament comprometedors que l’organització va aconseguir salvaguardar en el domicili d’una antifeixista del poble de Mauthausen.

Amb la caiguda de Berlin el 2 de maig de 1945, les SS de Mauthausen van fugir a l’altra riba del Danubi deixant la custòdia del camp a càrrec de la policia i els bombers de Viena, cincumstància que l’organització armada dels presoners va aprofitar per alliberar-se. Francesc Boix va fer amb una Leica de les SS el reportatge que inclou l’interrogatori del comandant del camp, Franz Ziereis, ja moribund després de ser ferit i capturat en la seva fugida.

El 5 de maig de 1945 les tropes aliades van entrar a Mauthausen i quasi dos mesos després Francesc Boix es va traslladar a París, on la publicació de les fotografies del camp d’extermini a la revista del PC francès “Regards” van tenir un fort impacte en l’opinió pública.

A finals de 1945 es va constituir el Tribunal Militar Internacional per a jutjar els crims del nazisme i l’acusació francesa va cridar a Francesc Boix com a testimoni de càrrec, les declaracions del qual van ser determinants per a condemnar a Speer i Kaltenbrunner.

El prestigi guanyat per Boix va obrir-li les portes de les publicacions del PCF, i en particular de L’Humanité per a la que va fer reportatges per tota Europa i el Nord d’Àfrica. D’entre els treballs fotogràfics d’aquesta època destaca el seguiment de les constants activitats d’agitació i propaganda de Dolores Ibarruri “La Pasionaria”.

La trajectòria de Boix es va torçar fatalment el 1949, per causa  d’un atac de ronyó mentre cobria el Tour de France com a corresponsal. Evaquat d’urgència a París i sotmès a una difícil operació quirúrgica, a partir de llavors ja no va poder tornar a treballar i va passar a dependre de la seguretat social francesa. Els últims mesos de vida els va passar al seu apartament de les golfes de Rue Duc número 14, a Montmatre, fins que l’agreujament de la malaltia va obligar als seus amics a internar-lo a l’Hospital Rostchild de París, on va morir el 4 de juliol de 1951 amb menys de 31 anys, sol, exiliat i lluny de la seva família.

anotacions sobre FRANCESC BOIX i CAMPO
  • L’any 2000 Canal+ va estrenar el documental “Francesc Boix. Un fotografo en el infierno”, dirigit per Llorenç Soler (UPIFC) en co-producció amb Ârea de TV (Oriol Porta).
  • El mateix any, el Sindicat de la Imatge UPIFC va reivindicar la figura de Boix en la seva publicació periòdica (L’A21. ANY VI. 3r Trimestre 2000).
  • Posteriorment, l’Ajuntament de Barcelona va posar el seu nom a la Biblioteca del Poble Sec i va inaugurar una placa.
  • La Comissió de la Dignitat va poder adquirir un fons documental de la batalla del Segre, que va resultar d’autoria de Francesc Boix
  • La germana de Francesc Boix resideix (o residia, que malhauradament tampoc ho sabem del cert) en una residència de gent gran a Ciutat de Mèxic.
  • En 2015, l’historiador Benito Bermejo -que ja havia col·laborat en el documental de Llorenç Soler (UPIFC) “Francesc Boix. Un fotógrafo en el infierno”- ha publicat amb l’editorial RBA el llibre “El Fotógrafo del horror. La historia de Francesc Boix y las fotos robadas a los SS de Mauthausen” (272 pàgines / Tapa tova / llengua española / ISBN  9788490565001 / PVP online 25 €)

Etiquetes: ,

Uso de cookies

Aquest web utilitza cookies per a millorar l'experiència d'usuari. Aqui pot veure la nostra política de cookies. ACEPTAR

Aviso de cookies