Palau Robert

A la foto, d’esquerra a dreta i de dalt a baix: Claude Poensin-Burat, Daniel Lapied, Truchon (motorista dels fotògrafs), Bernard Charlet i Michel Pansu. / París, 7 de maig de 1968. © Claude Lechevalier / Fonds France-Soir / BHVP / Roger-Viollet

 

PRESENTACIÓ

Fa 50 anys, els fets del “Maig del 68” van fer trontollar el règim conservador del general De Gaulle. L’ona expansiva política i cultural de la revolta francesa es va estendre amb diferent intensitat per arreu, i encara ressona avui.

L’aleshores gegant de la premsa generalista diària France Soir va cobrir els fets 24 hores sobre 24, amb un equip de 26 fotògrafs que es rellevaven en torns ininterromputs de matí, tarda i nit. Eren: Francis Arnoult, André Aveline, Jacques Boissay, Tony Bosco, Claude Champinot, Bernard Charlet, René Chomont, Pierre Couturier, Dessalles, Pierre Drecq, Marcel Fournes, Robert Girardin, André Grassart, Bernard Hermann, Jean Laborie, Léon Lalanne, Serge Lansac, Daniel Lapied, Claude Lechevalier, Robert Palat, Michel Pansu, Claude Poensin-Burat, Yves Robert, Michel Robinet, Serge Trevisani i Claude Vignal.

L’actual responsable editorial de l’Agència Roger-Viollet, Dominique Lecourt, ha explicat al periodista Nicolas Lemarignier en una recent entrevista (franceinfo 03·05·2018) que en un dia normal cada fotògraf podia portar al diari entre 5 i 12 rodets, però que en una jornada informativament intensa la mitjana es multiplicava per 8. Ni que aquesta apreciació de primera ma no sigui exacta, vol dir que en algun moment el volum de feina generada per l’equip de fotògrafs va estar al voltant de 1000 rodets (el càlcul matemàtic literal seria: 8 rodets de mitjana normal x 8 = 64 rodets x 26 fotògrafs = 1152 rodets de 135 mm x 36 fotogrames  = 28.432 imatges potencials). Sigui com fora, també significa que, per raó de la magnitud de la producció, bona part de les fotos van quedar inèdites tot i la ingent logística (subministraments, laboratori fotoquímic, edició, etc.) només a l’abast d’un diari amb capacitat de publicar edicions continues i d’assolir un record de 1.720.000 exemplars el 30 de maig de 1968 (France Soir només va depassar aquest tiratge el 9 de noviembre de 1970  amb la difusió excepcional de 2.264.000 exemplars per la mort de De Gaulle).

Amb la desaparició del mitjà en suport paper el desembre de 2011, el fons documental de France Soir va passar a la Bibliothèque historique de la Ville de Paris, que l’ha digitalitzat i en té cura.

  • Per a veure tots els negatius del Fons France Soir, entre d’altres les més de 25000 imatges conservades de “Maig del 68” clica AQUÍ.

L’exposició que es mostra a Barcelona del 10 de juny a l’11 de setembre d’enguany, al Palau Robert Centre d’Informació de Catalunya, està comissariada per Gilles Favier (director artístic d’ImageSingulières en el marc del cinquentenàri del fet històric la passada primavera a París) i consta de 50 fotografies b/n que són d’autoria de 18 dels fotògrafs de l’equip de France-Soir.

La mostra arriba de la ma de l’Institut Français i l’associació de fotògrafs CéTàVOIR, amb la col·laboració de l’Agència Roger-Viollet.

 

 

L’A redacció / juliol de 2018

QUAN:del 10 de juny a l’11 de setembre de 2018
ON: Sala 4 del Palau Robert. Centre d’Informació de Catalunya

ADREÇA: Passeig de Gràcia, 107.  08008 Barcelona
COM ARRIBAR-HI:
  • Metro L3 / L5 (Diagonal)
  • FGC (Provença)
ENTRADA: lliure
HORARI:
  • de dilluns a dissabte, de 9 a 20 h
  • diumenges i festius, de 9 a 14.30 h
INAUGURACIÓ:dilluns 09·07·2018, a les 19 hores.

  • a càrrec dell director general de Difusió, Jordi del Río. També hi assistiran el responsable editorial de l’Agència Roger-Viollet, Dominique Lecourt, i la directora de l’Institut français de Barcelona, Pascale de Schuyter Hualpa.
ORGANITZEN:
  • Institut Français
  • CéTàVOIR

COL·LABORA: Agència Roger-Viollet

Recomana: Sindicat de la Imatge UPIFC

Enfrontaments violents en el decurs dels primers disturbis estudiantils al Barri Llatí / París, 06·05·1968. cantonada dels carrers Saint-Jacques amb Sommerard / Photographie de Jacques Boissay i Bernard Charlet. Fonds France-Soir-Bibliothèque historique de la Ville de Paris- Roger Viollet

Daniel Cohn- Bendit s’adreça als estudiants aplegats a la Plaça de la Sorbona / París, 09·05·1968 / © Claude Poensin-Burat / Fonds France Soir / BHVP / Roger Viollet

ASCENS i CAIGUDA de FRANCE SOIR

(de ser “l’únic diari que ven un milió d’exemplars” a un website)

 

El diari France Soir es reinvindica originariament del clandestí  “Défense de la France”,  creat en 1941 sota ocupació alemanya i difòs pels grups de la resistència no comunista “Combat” (gaullistes) i “Témoignage chrétien” (cristians).  El seu primer número, publicat el 7 de noviembre de 1944, va sortir amb la doble capçalera France Soir-Défense de la France” de la que va heretar-ne la filiació, la línea editorial i els lectors.

En 1946 la societat editora de France Soir es fusiona amb una filial d’Hachette (Publi France), i en 1949 el diari es comprat per la multinacional francesa Lagardère SCA (editora de Paris Match, Elle …i 260 altres revistes en 34 països del món).

La dècada dels 50 és l’època esplendorosa del reporterisme en general, i en particular de France Soir que creix com l’escuma: els grans reportatges, les exclusives, les firmes prestigioses…  I vinga, que no no hi falti de res !: 400 professionals treballant a la redacció del diari, una flota de 25 cotxes amb xofer a disposició permanent dels reporters, etc.

I si, efectivament, llavors la casa era molt gran: un milió d’exemplars en 1953, i una punta de milió i mig entre 1956 i 1958 al fil de les guerres colonialistes franceses a l’Algeria i l’Indoxina,

Els anys 60 també van començar bé per France-Soir  (mitjana de 1115 700 exemplars venuts cada dia en 1961), però van acabar de ben diferent manera per causa del desenvolupament de la televisió, la irrupció dels noticiaris radiofònics cada hora, així com  per la deriva de la seva línia editorial cap el periodisme groc que va enfonsar la credibilitat del diari. El 8 d’abril de 1969 France-Soir va retirar l’slogan de portada on es vantava de ser “L’únic diari que ven més d’un milió d’exemplars”. El gran dinosaure de la premsa francesa havia entrat en declivi.

En 1976, quan la capçalera de France-Soir va passar mans del grup Presse Alliance, el tiratge ja havia minvat fins els 600.000 exemplars. En 1983 va caure a 400.000. I així, successivament , amb petites remuntades lligades a plans de reflotació que no prosperaven, fins a ser arrossegat per una davallada imparable i convulsa, farcida de vagues i d’altres d’interrupcions cada cop més freqüents, suspensió de pagaments, etc. La OJD del primer semestre de 2007 va comptabilitzar només 24.000 exemplars de tiratge.

El desembre de 2011 France-Soir va desaparèixer definitivament en suport paper. En 2013 va reaparèixer en format digital per a tabletes.  Finalment, en novembre de 2014, l’històric diari va quedar reduït a un digital com tants d’altres:  http://www.francesoir.fr/

Font: Wikipedia https://fr.wikipedia.org/wiki/France-Soir

 

L’A Redacció / juliol 2018