Mor el company Miquel Ruiz (UPIFC)
Ha marxat calladament, malgrat el soroll reivindicatiu que mai va deixar de professar en vida. Li dèiem l’Ocell Fènix per la seva capacitat de ressorgir de les cendres, eludint els nombrosos contratemps que li va jugar en aquests últims anys la seva “mala salut de ferro”, com solia fer broma. Miquel Ruiz Avilés (UPIFC) tenia un humor jocós i macabre quan es referia a si mateix, però un cor que no cabia en lloc de tanta generositat. Va fundar “Fotògrafs per la Pau”, va documentar la guerra de Bòsnia i mai va deixar de col·laborar per a reivindicar la pau per als ciutadans de Sarajevo, va ser un reporter actiu capaç de materialitzar les piruetes més inversemblants per a obtenir els millors registres i fins i tot en els seus últims temps, quan fotografiava des d’una cadira de rodes, va signar treballs plens de creativitat. La seva vídua Dolors Perpinyà i el seu fill Isaac ens demanen que el recordem, no des de la pena, sinó per l’alegria del seu llegat, i recorden com Miquel hauria volgut –i així ens el va comunicar a Gervasio Sánchez (UPIFC) i a un servidor en una recent visita que li vam fer- que brindem per ell perquè, estigui on estigui, segur que serà un gest que li faria feliç. Que la travessia li porti al paradís dels fotògrafs irreverents i de les persones imprescindibles.
Tino Soriano (UPIFC)
El fotoperiodista Miquel Ruiz Avilés (UPIFC) va morir el passat 4 de febrer a Girona a l’edat de 69 anys. Nascut l’any 1954 a Purullena, Granada va arribar a Figueres amb un any d’edat i durant 34 ha exercit d’informador gràfic per diferents mitjans com El Punt, El Observador, La Vanguardia i El Periódico, fins que l’any 2010 un ictus va aturar la seva trajectòria professional com a fotoperiodista. Des de llavors, Ruiz ha utilitzat la imatge com a instrument de recuperació i treballa la fotografia en processos més experimentals i creatius. En Miquel sempre va fer servir la fotografia per denunciar la injustícia i promoure la solidaritat, tant des de l’ONG Fotògrafs per la Pau que va ser el fundador com amb la seva implicació personal en el conflicte de Bòsnia i Hercegovina on va documentar els efectes del conflicte armat, on varen ser assassinats més de 8.000 homes, gent gran i joves: edificis en runes, camps de refugiats, presència de les forces de pacificació de l’ONU, cementiris, vida quotidiana a Sarajevo i d’altres poblacions. Va col·laborar amb el diari Oslobodejne per continuar publicant-lo durant el conflicte i amb reconstrucció de la ciutat després de la guerra.
En Miquel es va afiliar al Sindicat de la Imatge UPIFC el 15 de maig de 1996 amb carnet professional núm. 960583. Entre l’any 2005 i el 2006 realitza diferents reportatges després del tsunami al sud-est asiàtic per conscienciar i rehabilitar escoles a Kinnya i Trincomalé a Sri Lanka. El maig del 2008 es desplaça a Libèria per treballar en un reportatge sobre la malària. Els mesos de juliol dels anys 2008 i 2009 presenta les dues parts del reportatge titulat “Srebrenica, el silenci de la memòria“.
L’any 2010, Miquel Ruiz va donar més de cent mil fotografies a INSPAI, Centre de la Imatge de la Diputació de Girona. Fruit d’aquesta donació, va néixer un dels volums dels “Quaderns de fotografia” que edita l’INSPAI que es va complementar amb una exposició itinerant. El 2012 es va estrenar “De Bòsnia a l’ictus”, un documental de Vicens Tomàs i Pep Boix rodat a Girona, Sarajevo i Srebrenica entre l’octubre de 2011 i l’octubre de 2012 en el qual es recullen les vivències de Ruiz.
El 2015 va exposar “SREBRENICA, 20 anys després” i “UNA ALTRA MANERA de CAPTAR EL MÓN (1979-2013)”, exposició sobre els prop de 150.000 negatius que integren el Fons Miquel Ruiz, dipositats a l’INSPAI de la Diputació de Girona.
El 2016 va ser guardonat amb el Premi a la Trajectòria Fotogràfica en el 3r Festival Gollut 2016 de cinema compromès i fotoperiodisme social, organitzat pels Amics del Cinema de la Vall de Ribes i Dinàmic Enginy. L’octubre de 2016 exposa “NE ZABORAVI / NO ENS N’OBLIDEM” a la Biblioteca de Sarajevo (Bòsnia-Herzegovina) una exposició de guerra en un recinte de pau i cultura com és la biblioteca de Sarajevo.
El 2018 va exposar “OSLOBODENJE” a la sala Gazi Husrev-begov Hanikah, a Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina), l’exposició va ser fruit de les seves vivències durant 36 hores compartides amb els periodistes i treballadors en els soterranis que servien de redacció del diari Oslobodenje a on aquest va sobreviure sota el terror de les bombes durant tota la guerra de Bòsnia.
Sempre et recordarem Miquel
Etiquetes: Miquel Ruiz (UPIFC)