Inauguració de BCN DOL al Palau Robert

Fem Sindicat / 15 febrer, 2019

Intervenció del Sindicat en la inauguració de BCN DOL. L’ATEMPTAT en el Palau Robert.

Barcelona, 12 de febrer de 2019.

Moltes gràcies a tothom, i en particular al conseller Miquel Buch, al secretari de Difusió i Atenció Ciutadana, Miquel Gamisans, i altres autoritats que participen i assisteixen a la inauguració d’aquesta exposició col·lectiva amb la que els fotògrafs celebrem els 25 anys FENT-NOS COSTAT el Sindicat de la Imatge UPIFC.

Gràcies també a la Vicepresidència de la Generalitat, que ha fet possible poguem fer-ho en un lloc tan destacat.

Gràcies al DG de Difusió, Jordi del Rio, a Abigail Martínez i a tot el personal del Palau Robert.

Gràcies a Mercè Camí, alcaldessa de Cambrils, i totes les altres autoritats que ens acompanyen.

Gràcies als 24 professionals afiliats i afiliades que han aportat les 80 imatges recollides en el llibre BCN DOL, 21 de les quals exposem aquí.

Gràcies també en particular a Paulina Flores i Manel Sanz, comissaris de la mostra, així com a Mariona Giner, Paco Luis del Pino, Didac Salau, Xavier Subias i Josep Parra, d’entre tots els companys i companyes que han aportat el seu esforç per tirar endavant aquesta mostra del millor fotoperiodisme que reivindiquem.

BCN DOL és un reportatge de proximitat, realitzat amb el mateix bon ofici i la mateixa ètica fotoperiodística que els fotògrafs del Sindicat nodreixen cada dia d’imatges als mitjans de comunicació.

De fet, tot el fotoperiodisme és necessariament de proximitat. Robert Capa, un dels herois de la professió, va deixar dit que “si una fotografia no és prou bona és que no estaves prou a prop”, però també cal dir que la informació quotidiana dels conflictes i les guerres la cobreixen bàsicament els fotògrafs locals, els que ja hi són abans no desembarquin les grans agències, els que s’hi juguen la vida per dos duros –i sovint la perden- , els que s’hi queden quan les estrelles del periodisme se’n van.

En aquest cas, els atemptats de l’agost de 2017 van convertir-nos inesperadament a nosaltres, els fotògrafs locals de Catalunya, en l’ull públic mundial. El resultat és el digne treball que els presentem.

No és senzill fer un reportatge a flor de pell en la situació difícil que vam viure, però és en la dificultat que els professionals i el Sindicat donen la seva mida a l’alçada de la societat que som i del país que volem.

Per acabar, deixin que esmenti molt breument dos aspectes de l’edició:

Ni les imatges, que són la tria de la tria de les 80 que componen l’obra col·lectiva BCN DOL, ni l’ordre que s’exposen, ni els peus de foto no adjectivats, res d’això és casual.

Ben al contrari:

La sobrietat correspon al bon criteri professional de la Directora de L’A, la companya Paulina Flores, especialitzada en edició gràfica, i del company Manel Sanz, vocal de Projectes del Sindicat.

I pel que fa a la intenció, que òbviament n’hi ha molta i molt eloqüent en l’edició que s’ha fet, vull dir que l’honestedat periodística no és sinònim d’asèpsia, ni de distància, ni d’equidistància; sinó que ben sovint la honestedat té molt més a veure amb el compromís vers la professió i la societat que en formem part.

És així que són imprescindibles la fotografia del Major Trapero i la del Parlament que hi surten qüasi tots i totes els que avui són a l’exili o empresonats.

Aquest component ètic forma part del patrimoni comú del Sindicat, que no és altre que el nostre compromís amb la professió i la democràcia.

Com entitat adherida a la Plataforma “SOM EL 80 %”, i en tal dia assenyalat com avui que comença a Madrid el judici contra la democràcia, ens hi refermem davant de vostès ara i aquí.

Moltes gràcies.