ha mort CARLOS BOSCH (UPIFC)

Notícies / 22 junio, 2020

El company i mestre CARLOS BOSCH ens ha deixat, a l’edat de 75 anys

– el traspàs ha succeït la matinada del dilluns 22 de juny de 2020 (04:30 hora d’Argentina) 

 

CARLOS llegó a Barcelona proveniente de Argentina a mediados de los años setenta del siglo pasado amenazado de muerte por su militancia de izquierda y por sus reportajes periodísticos. Venía de un país sujeto a la violencia macabra de los militares golpistas pero que previamente había desarrollado una cultura visual mucho más rica de la que teníamos en nuestro país. Enseguida cambió la concepción oficialista de la fotografía de prensa vigente en esos años y nos enseñó cómo había que construir unas secciones de fotografía modernas basadas en la vitalidad, en la experimentación, en romper moldes estilísticos, en abordar nuevos temas y hacerlo asumiendo riesgos profesionales y personales.

Carlos Bosch, como fotógrafo y como responsable de fotografía de El Periódico de Catalunya en su lanzamiento y primeros tiempos, fue determinante en el crecimiento de la cultura visual en las redacciones de aquel momento excitante de la transición; a los fotógrafos jóvenes nos aportó la certeza de que podíamos transformar la forma de pensar de los y las periodistas, de que éramos agentes activos en el desarrollo de unas formas de hacer mucho más atrevidas, mucho más valientes, de que podíamos poner a la fotografía a la altura del mejor contenido periodístico y trabajar codo con codo con nuestros compañeros y compañeras de la escritura. Nos enseñó a defender nuestro trabajo y nuestra posición en las salas de redacción través de un concepto hasta entonces inexistente: la edición gráfica, la asunción de la responsabilidad sobre los contenidos visuales.

Personalmente debo a Carlos Bosch un reconocimiento permanente por haber confiado en mi y en otros jóvenes fotógrafos para ayudarlo a llevar adelante su proyecto renovador: su apuesta de entonces ha sido determinante en mi vida.

No haberlo podido encontrar de nuevo para expresarle mi gratitud será un peso más de los que acarreamos en las últimas etapas de la vida. Gracias Carlos.

 

Pepe Baeza, vocal del CD del Sindicat de la Imatge UPIFC

Barcelona, 22.06.2020  

Carlos Bosch. Catalunya, Sitges, 2001. © Jordi Gratacòs (UPIFC)

 

L’autor CARLOS BOSCH (Buenos Aires, República Argentina, 10·03·1945-22·06·2020) és el periodista gràfic més important, representatiu i influent en la societat catalana i espanyola des de 1976, fins 1987 que va marxar a viure Luxemburg.

Amb una sòlida formació acadèmica més enllà de l’àmbit estríctament  fotogràfic (Llicenciat en Sociologia per la Universitat Nacional de Córdoba, Argentina, amb quatre anys d’Antropologia i un de Tècniques Audiovisuals a la mateixa universitat; Expert en O&M i Estudis sobre Administració Pública per l’ISAP de Córdoba; Realització Cinematogràfica pel Centro Experimental de Cine de Buenos Aires; tallers d’Arts Plàstiques amb Demetrio Urruchúa i de Retrat Fotogràfic amb Eduardo Florit, etc), amb experiència política de gestió (Analista d’O&M per la Secretaria General de la Gobernación de Córdoba i responsable del Departament Audiovisual del Consejo Nacional de Desarrollo (CONADE) a Buenos Aires), i amb una extensa trajectòria professional en el sector publicitari (campanyes de Lewis, Ford, Cacharel, Adidas… per agències com Walter Thomson, McAnn Erickson, Gowland, Yuste, Sudameris Publicidad), així com en el sector editorial (Mondadori, Editorial Abril, Rizzoli-Noguer- AECSA…) i de mitjans de comunicació (Semana Gráfica, Siete Días Ilustrados, Panorama, Claudia, Bienestar, Cofundador-Cap de Fotografía-editor gràfic del Diario Notícias, Cofundador i Coordinador de l’Agencia SIGLA, etc.), l’obra gràfica de Carlos Bosch i l’estil lluitador d’apropar-se a l’escena són actualment objecte d’estudi i material docent d’escoles de Fotografia i d’Universitats.

Compromès amb l’esquerra política i cultural argentina, i amenaçat de mort per la seva feina de reporter gràfic, Carlos Bosch va marxar a l’exili el 19 de novembre de 1975, (vegeu-ne més informacio a l’entrevista de GATOPARDO) en els moments previs al cop d’estat de la Junta Militar (1976 -1983) que va costar la vida a 30.000 persones entre torturats i desapareguts.

A Catalunya, Carlos Bosch va aportar un estil propi amb una característica afegida que també el diferenciava de la resta de la professió: de tots els informadors gràfics que aleshores cobrien les mobilitzacions populars, Carlos era l’ÚNIC amb experiència d’haver treballat en democràcia (a l’Argentina, abans del cop d’estat). És a dir que quan carregava la policía Carlos no corria com feiem tots els altres, com els manifestants, i això a vegades funcionava i d’altres no. I així va ser que en la primera manifestació de l’orgull gay que es va fer a Catalunya, la policia no es va aturar i va apallissar-lo brutalment davant del bar Zurich, en la confluència del carrer Pelai amb la Plaça Catalunya a Barcelona. Fins fa poc, Carlos encara tenia cicatrius d’aquella agressió que va propiciar la creació de l’Associació de Fotògrafs Professionals de Premsa i Mitjans de Comunicació de Catalunya l’any 1977 (aquesta entitat va desapareixer l’any 1992 per a donar pas en 1994 a l’actual Sindicat de la Imatge UPIFC).

Igual que va significar Agustí Centelles en el periodisme gràfic català dels anys 30, Carlos Bosch va ser TOT i MÉS en la professió. Dit d’altra forma: Carlos Bosch ha estat l’únic fotoperiodista que ha tingut un poder real en els mitjans de comunicació catalans. En aquest sentit, destacadament, va ser cofundador, Redactor en Cap de Fotografia i Editor Gràfic d’El Periódico (1978-1979), i Redactor en Cap i Editor Gràfic d’Interviu (1980-1982), a banda de nombroses corresponsalies internacionals.

El gener de 1986 Carlos Bosch es va traslladar a Luxemburg, des d’on va mantenir nombroses col·laboracions fotoperiodístiques (El País, La Vanguardia, Opinión, Tiempo, The Observer, Stern, Agències VU i Photonica, etc) tot dedicant-se intensament a l’obra personal.

En 1999 es va intal·lar temporalment a Madrid: sotsdirector de l’agència de publicitat Steimberg & Asoc. I sotsdirector de l’Agència Cover en 2000.

En 2007 va liquidar la granja de Luxemburg que també tenia habilitada com a vivenda i estudi, i va retornar silenciosament i discreta a la República Argentina. Segons explica al diari digital www.gatopardo.com «A mí me funcionó lo que Milan Kundera llama Complejo de Ulises. …Viene de cuando Ulises vuelve a Ítaca cubierto sólo con un trapo, camina por sus calles cómo un desconocido y se angustia porque quiere que lo reconozcan:  es el rey !. En su libro “La ignorancia” Kundera escribió que el verdadero tesoro de Ulises se encontraba en sus veinte años de andanzas por el mundo”.

Carlos Bosch es va donar a conèixer de nou a l’Argentina pràcticament des de zero: l’octubre de 2011 va presentar a Fotogaleria del Teatro San Martín la primera retrospectiva amb fotos dels 60 i 70. I ja no va parar: treballs sobre l’Alzheimer, La Cárcel, El Geriátrico… la foto titulada “El linyera” va rebre en 2014 la menció especial del jurat del Salón Nacional de Artes Visuales de Argentina. L’any 2016 va guanyar el Gran Premio de Honor de Fotografía en el Salón Nacional de Artes Visuales, el premi més important de la República Argentina.

Fins que la malaltia l’ha apartat de l’activitat, Bosch va impartir docència fotogràfica en el seu “Taller Continuo” i va treballar incansable, sobretot nombrosos autoretrats que l’apropaven en la vessant més psicològica a la seva realitat.

D’altra part, Carlos Bosch ha estat un home militantment compromès amb la seva professió. Membre de la Asociación de Reporteros Gráficos de la República Argentina (ARGRA), amb matrícula núm. 292, Periodista amb matrícula (Argentina) núm. 4755, i afiliat del Sindicat de la Imatge UPIFC des del 29.08.2001 amb carnet de premsa núm. 0108351, Bosch va contribuir a eixamplar els límits de la informació gràfica a Catalunya a finals dels anys 80, en una època marcada sovint per la repressió policial i parapolicial ferotges, i va fer molt per la dignificació del treball dels reporters gràfics, una especialitat periodística considerada “de segona” pels àmbits més elitistes del periodisme que encara perduren.

L’any 2007, el Sindicat va dedicar el núm. 48 (2/2007) de L’AGENDA de la IMATGE a La Transició (1976-1981) vista per Carlos Bosch, el seu gran tema; el més complicat i perillós que li va comportar fins a 7 amenaces de mort. El número inclou 62 fotografies d’aquest reportatge emblemàtic, un currículum detallat de l’autor i una interessant entrevista.

El forat anímic i professional que ens deixa la pèrdua de Carlos Bosch és ENORME. Descansi en pau el company.

 

Lluís Salom / secretari d’organització del Sindicat de la Imatge UPIFC.

Barcelona, 22 de juny de 2020

clic AQUÍ

«LAS MIL CARAS de CARLOS BOSCH»

reportatge de Solange Levinton / Félix Busso

(28.11.2018)

clic AQUÍ


L’A Redacció / 22.06.2020

Etiquetas:

Uso de cookies

Aquest web utilitza cookies per a millorar l'experiència d'usuari. Aqui pot veure la nostra política de cookies. ACEPTAR

Aviso de cookies