#ESTATUTODELARTISTAYA (1)

Notícies / 30 junio, 2020

L’ESTATUT de L’ARTISTA, L’AUTOR/CREADOR i el TREBALLADOR de la CULTURA són un conjunt de propostes legislatives transversals pel desenvolupament de les professions culturals, així com pel treball d’auxiliars i tècnics, que resoldrien bona part dels greus problemes i condicions injustes del sector.

En setembre de 2018, el Congreso de los Diputados va aprovar per unanimitat un informe de la seva Subcomisión de Cultura amb 76 conclusions que tenen en compte l’especificitat del sector en matèries com la fiscalitat, la normativa laboral, la protecció social, la contractació, l’associacionisme, la lluita per la igualtat, les prestacions per maternitat, la intermitència de l’ocupació, la transició professional o la compatibilitat amb la jubilació.

Ara se suposa que el Congreso tractara imminent el seu desenvolupament legislatiu i la Plataforma SOS SECTOR GRÀFICO (Sindicat de la Imatge UPIFC hi està adherit des del 14.04.2020) ha engegat la campanya #ESTATUTODELARTISTAYA amb l’objectiu d’informar i donar visibilitat a l’esmentat Estatut.

 

Un llarg camí

 Han passat 40 anys des que la Conferència General de la UNESCO, reunida a Belgrad del 23 de setembre al 28 d’octubre de 1980, va aprovar la “Recomanació relativa a la condició de l’artista” (clic AQUÍ) que, en síntesi, recomanava als Estats membres que els poders públics promoguessin:

  • El dret de tot artista i creador a ser considerat, si així ho desitja, com un treballador cultural i a poder accedir a tots els avantatges jurídics, socials i econòmics corresponents a aquesta condició de treballador, tenint en compte les particularitats de la seva condició d’artista.
  • La possibilitat que els artistes i els creadors tinguin accés als mitjans necessaris perquè puguin tenir els drets atorgats a un grup comparable de la població activa per la legislació nacional i internacional en matèria d’ocupació i de condicions de vida i de treball.
  • Les condicions necessàries perquè l’artista i el creador puguin tenir, dintre dels límits raonables, la protecció suficient en matèria d’ingressos i de seguretat social.
  • La millora de les condicions de treball i de seguretat social i les disposicions fiscals relatives a l’artista, sigui o no assalariat, tenint en compte la seva contribució al desenvolupament cultural.
  • Les condicions per assegurar a l’artista i al creador el dret a constituir organitzacions professionals i sindicals i a afiliar-s’hi, i que aquestes organitzacions participin en l’elaboració de les polítiques culturals i laborals (inclosa la formació professional dels artistes), així com en la determinació de les seves condicions de treball.
  • El foment a les escoles de les mesures necessàries perquè els infants i els joves sàpiguen valorar la creació artística, així com el descobriment i l’afirmació de les vocacions artístiques.

 

I a Catalunya ?

Es pot entendre fins a cert punt que la política cultural d’una nació sense estat s’hagi centrat sempre prioritàriament en l’entorn de la llengua, per raons de supervivència. Tret dels àmbits directament relacionats amb l’idioma (literatura, teatre, cinema…), i a banda de les limitacions del pressupost autonòmic, el problema és que tampoc hi ha voluntat política d’anar més enllà. El cas concret de la fotografia professional és d’orfandat absoluta: a Madrid perquè totes les competències de cultura estan traspassades a la Generalitat, i a Barcelona perquè el marc autonòmic no permet mesures transversals indispensables …i també perquè el Departament de Cultura no hi té cap interès (exceptuant-ne, fins a la data, l’aspecte PATRIMONIAL de la FOTOGRAFIA, que se’n ocupa el Pla Nacional de Fotografia-PNF amb un pressupost risible).

L’honorable excepció de posar el dit a la nafra del sector cultural a Catalunya, amb una diagnosi general fonamentada, és el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA), un organisme públic amb funcions consultives i assessores creat en marc de 2009,  que la tardor de 2013 va fer una enquesta a 1164 professionals enquadrats en 17 associacions de l’àmbit cultural per a detectar-ne les problemàtiques tributària, laboral, contractual i formativa.

El resultat de l’enquesta del CoNCA va quedar reflectit en el document “36 Propostes per a la millora de la condició professional en el món de la cultura”, aprovat pel Plenari de l’organisme el 20 de juny de 2014. Aquest document de 90 pàgines editat per l’Àrea de Coneixement del CoNCA (DL B15795-2014) és l’antecedent directe de l’informe de la Subcomisión de Cultura aprovat per unanimitat en setembre de 2018 pel Congreso de los Diputados.

  • CATALÀ “36 Propostes per a la millora de la condició professional en el món de la cultura” clic AQUÍ
  • ESPAÑOL “36 propuestas para mejorar la condición profesional en el mundo de la cultura” clic AQUÍ

La pega és que, a falta de poder real, les recomanacions del CoNCA han estat fins ara un “brindis al sol”. La crisi econòmica derivada de la COVID-19 ho posa de relleu amb particular cruesa.

 

Nunca es tarde…

40 anys des de les recomanacions de la UNESCO, 6 anys des de les recomanacions del CoNCA, 2 anys des de l’aprovació de l’informe en el Congreso de los Diputados…

Passa la vida, però qui no es conforma és perquè no vol:  a España diuen que “nunca es tarde si la dicha es buena” i sembla que ara ja ho tenim a tocar (SEMBLA).

Per això aquesta campanya de les 26 entitats de la Plataforma SOS Sector Gráfico que veuràs a les xarxes socials en les pròximes setmanes. COMPARTIM-LA.

#ESTATUTODELARTISTAYA

 

Lluís Salom / Secretari d’organització

Barcelona, 29.06.2020

 

Etiquetas: , , ,

Uso de cookies

Aquest web utilitza cookies per a millorar l'experiència d'usuari. Aqui pot veure la nostra política de cookies. ACEPTAR

Aviso de cookies