MIQUEL GALMES “IN MEMORIAM”

 MIQUEL GALMES i CREUS (1937-2015) va obtindre la seva primera càmera (una Univex 4 x 6 cm de bakelita) l’any 1954, com a premi per un diorama nadalenc presentat al primer concurs per a joves, organitzat per la Delegació de Gracia de la Associació Pessebrística de Barcelona.

Durant el servei militar va improvisar un estudi fotogràfic amb un nou equip, realitzant els seus primers retrats per “encàrrec” dels seus companys de “mili” que li pagaven en especies (tabac, embotits, llibres, etc.)

En acabar, va estudiar a l’Institut de Teatre. Durant aquests anys va retratar a companys introduint-se en el món del teatre professional, on apart de intervenir com actor va retratar als protagonistes de les poques representacions que es feien llavors a Barcelona.

L’any 1962 va obrir un petit estudi en el numero tretze de carrer de Ros de Olano, al barri de Gracia, però un error d’ubicació del negoci va fer que l’haguès de tancar dos anys després.

L’any 1964, Kodak demanava personal per un nou equip i Galmes va entrar-hi com venedor tècnic, encetant una nova etapa en el seu camí fotogràfic.

Durant la seva estada a Kodak, va captar la falta de coneixements tècnics en alguns clients (i en d’altres fins i tot de principis compositius) i va proposar a l’empresa la posada en marxa de cursets eminentment pràctics, per donar a conèixer la tècnica i l’ús dels seus materials i equipaments; acceptada la proposta, va engegar el primer curset de positivat en color l’any 1967, al que seguirien altres fins deixar l’empresa

A finals de l’any 1971, el Ministerio de Educación y Ciencia,  coneixedor per un assistent als seus cursets de la tasca docent que desenvolupava Galmes en l’àmbit professional, va convocar-lo a participar en la preparació dels plans d’estudi de “Enseñanzas Audiovisuales”, tot nombrant-lo membre de la comissió pertinent.

La inoperància del sistema franquista, on era palesa la influència del membres pròxims al “Règim” així com que la fotografia era per ells una petita part dels seus interessos, va fer-li deixar aquesta comissió i que naixés la idea de crear al nostre país una entitat per tal d’aglutinar ensenyaments de fotografia a tots els nivells, des de la formació bàsica de qualsevol interessat fins a la formació especifica de professionals.

Per actuar amb llibertat sense que cap segell comercial podés qüestionar la seva neutralitat, va deixar Kodak l’any 1972.

Pràcticament va esmerçar tot l’any 1972 en reunions, entrevistes i la creació d’una comissió que aplegués totes les branques de la fotografia com professió o afecció.

La Diputació de Barcelona agafaria el seu projecte per a plasmar-lo com “Instituto Provincial de Estudios Fotográficos” l’any 1972, nombrant-lo director l’any 1973.

El 1977 la institució va canviar el nom per Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC)

L’any 1980 en Miquel va tancar el seu estudi, dedicant-se exclusivament a la docència i a la investigació, específicament la històrica.

Quan l’IEFC va canviar de personalitat jurídica, l’any 2003, va nombrar President a Miquel Galmes.

L’IEFC, però,  no ha estat l’única entitat receptora de la tasca docent d’en Miquel Galmes, tot i que si la principal, atès que va compaginar la seva activitat professional de fotògraf amb conferencies, taules rodones, debats i altres, en congressos, seminaris, etc., tant d’associacions professionals com d’afeccionats.

Miquel Galmes va dedicar la seva vida plenament a la fotografia en qüasi totes les vessants. Mestre, historiador, col·laborador de revistes especialitzades, comissari de nombroses exposicions, membre de jurat d’infinitat de concursos, conferenciant en jornades fotogràfiques i congressos…

Com autor des de 1967 compta amb més de 60 mostres, entre individuals i col·lectives, havent exposat a les millors sales i galeries d’art i de cultura de Catalunya i d’Espanya, i també a Puerto Rico, París, Londres, Perpinyà, Belgrad i Bucarest, entre d’altres ciutats del món. D’entre la seva amplia producció destaquen les individuals “Stènomediterranea” (Biennal de Olot)  i “La mirada vertical”, presentada per primera vegada a Barcelona a “La Vitrina del Fotògraf” (Palau Robert), i després a la Biblioteca Pública de Lleida, al Congres de Fotoventas (Madrid), a Torrelles de Foix amb motiu de la inauguració de la nova seu de l’Ajuntament, i al Claustre de l’Hospital de Torroella de Montgrí.

A banda de col·laborar amb diferents medis especialitzats, Galmes és coautor del llibre “Fotografia para Profesionales” i va il·lustrar el llibre “Americanos -Indianos” publicat per la Biblioteca Museu Victor Balaguer.

Entre els reconeixements a la seva trajectòria:

  • membre de la Royal Photografic Society of Great Britain, des de 1968.
  • membre de la European Society for the History of Photography, des de 1989.
  • membre del International Counsil of Museums (ICOM), des de 1991.
  • la Federació Espanyola de Professionals de la Fotografia i la Imatge li va atorgar el títol de “Mestre Fotògraf Honorari” l’any 2003.

… així com també, i molt particularment, l’estima generalitzada de la professió.

A més, en Miquel Galmes va ser un bon amic del Sindicat de la Imatge UPIFC. L’última vegada que ens va donar el seu suport moral explícit va ser amb motiu de la jornada commemorativa del 20è aniversari de l’entitat, celebrada el 14·06·2014 a Palol de Revardit (Pla de l’Estany, Girona).

El Sindicat expressa el seu condol a la familia, i als amics i companys de l’IEFC i del conjunt de la professió.

Descansi en pau el company i llarga vida al seu llegat gràfic i docent.

 

______________________________________

Comissió Executiva del Sindicat de la Imatge UPIFC

Barcelona, 31 d’agost de 2015

There is one comment

Què et sembla?

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.