CoNCA

Notícies / 20 junio, 2020

El CoNCA trasllada als poders públics nou línies d’actuació urgent per protegir el teixit cultural

En data 15.06.2020, el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) ha traslladat als governs de Catalunya i d’España, així com als grups del Parlament de Catalunya i del Congreso de los Diputados, nou mesures urgents i complementàries a les ja adoptades per a la recuperació del teixit cultural afectat per la crisi derivada de la COVID-19. També la necessitat d’una Taula de diàleg permanent amb el sector cultural i una altra Taula de coordinació entre les diferents administracions per a garantir la complementarietat entre les respectives actuacions.

 

No va de bon tros com oli en un llum

En la presentació pública del seu document que porta per títol “COVID-19 i sector cultural”, el CoNCA admet que “Les singularitats del sector han fet moltes vegades ineficaces les previsions generalistes, tant per a la protecció dels treballadors com per a les empreses, especialment autònoms i pimes, que, a la pèrdua de liquiditat, hi sumaven la falta d’un accés adequat al finançament” i assenyala que lestructura del mercat laboral de la cultura, amb un 31,2% de treballadors autònoms intermitents, allargarà la crisi del sector més enllà de la durada del procés de desescalada

El valor d’admetre-ho

El CoNCA és un organisme oficial creat en 2009 en aplicació de la Llei 6/2008, de 13 de maig, a imatge dels “arts councils” anglosaxons. Admetre que hi ha profundes deficiències estructurals i transversals en el sector de la cultura, contrasta vivament amb el cofoisme i les inèrcies (si més no pel que fa a la fotografia) imperants en el Departament de Cultura de la Generalitat -i no únicament- des de fa molts anys: el mateix Pla Nacional de Fotografia (PNF) i la seva “Comissió d’Impuls” -creada quatre consellers enrere- en són dos exemples evidents.

Nou mesures urgents per a la recuperació del teixit cultural

Les nou mesures que el CoNCA ha traslladat ara als poders públics són les següents:

Garantir les ajudes directes que siguin necessàries amb la finalitat de cobrir els costos de manteniment i/o funcionament de les estructures culturals dels professionals, autònoms i/o empresaris dedicats al sector cultural, així com les seves obligacions de pagament, fins assolir un aforament o una demanda equivalents als existents amb anterioritat als de la pandèmia. En aquest sentit, s’ha de subratllar que la crisi actual és, abans de tot, una crisi de liquiditat, fet que exigeix rapidesa en l’eficàcia de les mesures i injecció de líquid mitjançant ajudes o transferències no reintegrables. Des d’aquesta perspectiva, les ajudes econòmiques acordades fins avui poden ser insuficients.

2.Línies de crèdit amb l’aval del cent per cent de les administracions públiques que permetin finançar projectes artístics i culturals, així com la «normalització» del sector i les reformes estructurals i de model que siguin necessàries.

3. Manteniment dels ERTOs fins a assolir un grau suficient d’estabilitat.

4. Manteniment de la prestació extraordinària per cessament d’activitat en el cas dels artistes autònoms mentre persisteixi l’excepcionalitat i fins a assolir un grau suficient d’estabilitat. En relació amb aquesta prestació, cal tenir en compte que s’ha de garantir una ajuda mínima per a totes les persones que, sens perjudici de la seva situació legal i de la major o menor intermitència de la seva activitat, hagin vist disminuïts els seus ingressos a conseqüència de la COVID-19. Aquesta ajuda ha de ser compatible sigui qui sigui que l’atorgui, sempre, és clar, que la suma de totes no excedeixi l’import establert.

5. Manteniment de la prestació extraordinària per desocupació dels artistes en espectacles públics que no es trobin afectats per procediments de suspensió de contractes i reducció de jornada regulats pel Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per a fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19, fins a assolir un grau suficient d’estabilitat. Pel que fa a això, cal recordar que el règim laboral especial dels artistes en espectacles públics no inclou l’ampli espectre d’autònoms i empreses vinculats al sector econòmic de la cultura i, en definitiva, al de la creació i producció artística.

6. Tipus 0 de l’IVA amb la finalitat de pal·liar els inevitables efectes negatius que la caiguda en la demanda tindrà en els ingressos del sector, fins a assolir un aforament equivalent a l’existent amb anterioritat al de la pandèmia.

7. L’aplicació del tipus 0 permet la deducció o recuperació de l’IVA suportat per part d’aquelles empreses, professionals i/o entitats subjectes i no exemptes d’aquest impost. Respecte d’això, cal recordar que les entitats exemptes d’IVA no tenen dret a la deducció de l’IVA suportat i que aquest s’incorpora com a major cost de l’activitat. En correspondència amb aquesta mesura i tenint en compte que determinades entitats estan exemptes d’IVA, s’ha de valorar la possibilitat d’un xec cultura que s’hauria de consumir obligatòriament en un determinat període de temps. Alternativament, també s’ha de valorar la deducció en la quota de l’IRPF del cent per cent de les quantitats destinades al consum de manifestacions culturals amb un límit màxim per persona.

8. Incentius al mecenatge destinats a promoure determinats projectes culturals i/o les reformes estructurals i de model que es consideri oportú que els poders públics han d’impulsar amb relació a la cultura. Es tracta, en definitiva, de fomentar la col·laboració publico-privada alliberant l’Administració d’haver d’invertir en determinats projectes que es consideren estratègics i necessaris en l’àmbit de la política cultural, i fomentant el compromís i la responsabilitat social d’empreses, professionals i particulars. Es proposa, com a punt de reflexió, una deducció en la quota de l’impost sobre societats i/o de l’IRPF del 25% de les quantitats aportades.

9. Finalment, preveient el cessament definitiu de l’activitat de molts petits autònoms, també cal promoure els canvis legislatius necessaris en la Llei de segona oportunitat amb la finalitat que puguin emprendre-la de nou.

 

TAULES de DIÀLEG

Aquestes línies d’actuació parteixen d’un convenciment: la necessitat d’una taula de diàleg entre el sector cultural i l’Administració, de caràcter permanent, que canalitzi un seguiment atent de les evolucions de cada segment, amb l’ajustament afinat i a temps de les mesures indispensables, així com la necessitat d’una taula de coordinació entre les diferents administracions, per tal de garantir la complementarietat entre les respectives actuacions i posar fi als solapaments i les llacunes.


L’A Redacció / 20.06.2020

Etiquetas: ,

Uso de cookies

Aquest web utilitza cookies per a millorar l'experiència d'usuari. Aqui pot veure la nostra política de cookies. ACEPTAR

Aviso de cookies