company FORCANO

Fem Sindicat / 23 abril, 2018

El company Eugeni Forcano va morir la vesprada del diumenge 22 d’abril de 2018, a Canet de Mar on havia nascut 92 anys enrere.

El fotògraf innovador, sensible, emprenedor, i vitalista que va ser Forcano ha fet una de les més importants aportacions al fotoperiodisme català de la segona meitat del segle XX, i deixa positivada una amplia col·lecció de vintages de les seves fotos de l’època que més li agradaven, així com l’arxiu que va conservar, i del que en el futur en sentirem a parlar (molt) quan els tresors que s’hi guarden es redescobreixin amb noves mirades.

Forcano, que n’estava molt d’aquest sindicat, no deixa només un important llegat fotogràfic, sinó també el record de la seva humanitat entranyable. La pèrdua que plorem és enorme. Fa poc més d’un any, amb motiu de dues exposicions seves a la Casa museu Lluís Domenech i Montaner, a Canet, ens hi referíem amb aquestes paraules:

____________________________________

L’autor EUGENI FORCANO (Canet de Mar, 1926)

Fotògraf avantguardista i un dels cronistes gràfics més destacats dels últims anys de postguerra i del franquisme, Eugeni Forcano no és excepcional només per la seva indiscutible i destacada aportació fotogràfica mentre va estar professionalment actiu, sinó també per la seva qualitat humana, els seus valors cívics i el seu compromís ètic amb la professió.

Afiliat al Sindicat de la Imatge UPIFC des del 7 d’abril de 2005 amb carnet de premsa núm. 0504517, el Sindicat s’ha beneficiat de l’amplia generositat del company Forcano. El suport solidari de l’Eugeni al Sindicat contrasta vivament –ens dol dir-ho- amb la indolència de molts fotògrafs de generacions posteriors que no hi veuen més enllà del melic propi.

Medalla d’Or al Mèrit Artístic de la Ciutat de Barcelona (2009), Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2012), Premio Nacional de Fotografía (2012), entre d’altres merescuts guardons, Eugeni Forcano (UPIFC) és un autor singular que ha deixat molt alt el llistó del fotoperiodisme en nombrosos aspectes, inclusivament el de la responsabilitat generacional amb els joves que exerceixin aquesta professió en el futur.

Gràcies per tot, Eugeni.

___________________________________

I avui, des del dol pel seu traspàs, només podem repetir-ho amb maiúscules: