comiat al company JOAN COLOM

El company Joan Colom Altemir (Barcelona, abril de 1921) ens va deixar ahir diumenge dia 3 de setembre a l’edat de 96 anys.

Col·laborador ocasional de El Correo Catalán, l’any 1957 va ingressar a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya (AFC) i tres anys més tard va participar en la creació del grup fotogràfic “El Mussol” (1960).  Durant tota la vida va desenvolupar la seva obra gràfica en el perímetre del Barri Xino (on els seus pares hi tenien una botiga de fruites i verdures dalt de tot del carrer Ponent) i els voltants de La Rambla.

L’any 1961 va mostrar el seu treball sobre el barri més degradat de Barcelona a la Sala Aixelà, amb el títol “El carrer”.

Tres anys més tard va il·lustrar fotogràficament el llibre “Izas, rabizas y colipoterras” (Editorial LUMEN, 1964) amb text de Camilo José Cela, la qual cosa li va comportar la demanda d’una de les dones que hi apareixien.  Aquest fet va provocar que Colom renunciés a professionalitzar-se com a fotògraf, així com també a tota mena de projecció pública, refugiant-se en la molt més tranquil·la feina de comptable fins la seva jubilació. Tot i això, mai va deixar de documentar fotogràficament el Barri Xino que coneixia tant bé.

El 31 de gener de 2001 va ingressar al Sindicat de la Imatge UPIFC amb carnet professional núm. 01013091. En aquelles dates Colom ja havia iniciat la indexació i tiratge d’una selecció del seu arxiu (una tasca que hi va dedicar els últims anys de vida) i el vam poder convencer per a publicar a L’Agenda de la Imatge un petit portafoli (sembla que el primer des de la seva retirada de l’àmbit públic a mitjans dels 60) que diu molt de la personalitat de l’autor, tant per les fotos publicades com per les que no ens va deixar publicar.

És en decurs d’aquesta dècada que Joan Colom va rebre una cadena de merescuts reconeixements: Premio Nacional de Fotografía 2002, Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona al Mèrit Cultural 2003, Premio Nacional de las Artes Visuales 2004, Creu de Sant Jordi 2006, etc… i va haver de renunciar al seu preuat anonimat sense el qual era pràcticament impossible fotografiar les intimitats d’un barri complicat com és El Raval (l’antic Barri Xino).

El que fins ara no sap ningú -perquè així ens ho va demanar al Sindicat-  és que l’any 2004, pocs dies abans de recollir un important premi a Madrid, Joan Colom va estar a punt d’abandonar per sempre la fotografia de resultes del judici de faltes núm. 815/204 que va comparèixer inculpat davant del Jutjat d’Instrucció núm. 6 de Barcelona (secció A) amb l’assistència jurídica del Sindicat. La denuncia inversemblant d’obstrucció i d’insults (Colom va sortir absolt del judici) per part de “los funcionarios componentes de las dotaciones policiales Rayo 360 y Rayo 351, con números de carné professional 77.335, 83.827, 82.935 y 91.639, adscritos a la B.P.S.C Grupo III de UPR de Barcelona” li va trasbalsar profundament l’ànim i molt seriosament la salut. Serveixi l’anècdota per il·lustrar quant de fràgil pot ser el context creatiu d’un gegant de la fotografia com Joan Colom.

Reposi en pau el company i llarga vida a la seva obra.

Comissió Executiva

Barcelona, 04·09·2017

 

 

JOAN COLOM, Via Laietana, Barcelona, 1960 © Ignàsi Marroyo (UPIFC)