CNT-FAI

Expos/Projeccions / 26 febrero, 2020

 «L’exposició intenta desmuntar l’imaginari construït durant anys per la burguesía sobre l’anarquisme

ANDRÉS ANTEBI, un dels comissaris de la mostra

PRESENTACIÓ:

L’exposició comissariada per l’Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ) que es pot veure fins el 15 de maig de 2020 a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB), no és una col·lectiva de diferents fotògrafs lligats per un fil temàtic, sino una mostra parcial del treball desenvolupat entre 1936 i 1939 per l’Oficina d’Informació i Propaganda de CNT-FAI, ubicada a la quarta planta de la seu de CNT-FAI en l’edifici expropiat a la patronal Foment del Treball, a la Via Durruti (avui Via Laietana) de Barcelona.

Dirigida pel director del diari Solidaridad Obrera, Jacinto Torío (Toryho) Rodriguez, l’Oficina d’Informació i Propaganda va desenvolupar una tasca ingent de difusió llibertària avantguardista i pluridisciplinar (cartells, postals, diaris i revistes il·lustrades, una agència de notícies, ràdio, cinema…) en la qual la fotografia va tenir un paper essencial per a la documentació del profund impacte de l’anarcosindicalisme en el proletariat i les classes populars de Catalunya, quan entre un 70% i un 80% de fàbriques i empreses van ser col·lectivitzades i controlades pels seus treballadors i treballadores (gairebé sempre amb millor rendiment productiu que no pas quan eren en poder dels “amos”).

Sindicat d’aigua, gas i electricitat col·lectivitzats. 1937.

Qüasi la meitat del que s’hi exposa (no només fotos sinó també credencials i documents de CNT, etc) prové de l’International Institute of Social History (IISG), d’Amsterdam, que conserva les prop de 2.300 còpies fotogràfiques, 5.600 negatius, i 259 plaques de vidre del “CNT Photo Collection”.

La resta és del propi AFB (que té una petita part del fons CNT-FAI de procedència desconeguda), així com un apartat dedicat a la fotògrafa llibertària hongaresa Kati Horna, en el que s’hi mostren algunes imatges recuperades en el fons CNT-FAI i d’altres fotografies dels 250 negatius adquirits en 1983 a l’autora pel Centro de la Memoria Histórica Archivo de Salamanca per dos milions de pessetes (12.000 €).

En el seu conjunt, l’exposició té un fort component d’atzarosa recuperació de la memòria històrica:

D’una part, perquè el fons de CNT-FAI va sortir en tren de Barcelona cap a Amsterdam el gener de 1939 (pocs dies abans de la caiguda de la ciutat a mans de les tropes franquistes) i va tardar més de vuit anys en arribar a la seva destinació holandesa, atès que a París el comboi es va desviar al Regne Unit per tal d’esquivar l’avenç de les tropes nazis (que, efectivament, també van envair els Paisos Baixos en 1940). Un cop a Anglaterra una part del fons es va perdre en els bombardejos i no va ser fins 1947, dos anys després d’acabada la guerra, que el fons va poder refer el seu camí fins a ser dipositat a Amsterdam. Un cop allà, van seguir qüasi 70 anys d’oblit perquè es van indexar altres materials de CNT-FAI però no pas les fotografies; i no va ser fins 2016, gràcies a l’interès d’Almudena Rubio, investigadora a l’IISG, que va començar la recuperació dels positius i els negatius fotogràfics.

D’altra, perquè no va ser fins 1979, a Mèxic, que l’autora Kati Horna va recuperar els negatius que se’n va endur en la retirada a França el 1939 dins d’una capsa de llauna. Kati Horna (Budapest, 1912- Ciutat de Mèxic, 2000) i de nom real Katalin Deutsch Blau, era una fotògrafa militant anarquista que va treballar gràficament els fronts d’Aragó, València, Xàtiva, Gandia, Silla, Vélez Rubio, Alcázar de San Juan, Barcelona i Madrid, posant especial atenció a la vida quotidiana de les seves reraguardes. Els negatius que va salvar Horna en la capsa de llauna -posteriorment adquirits com s’ha dit més amunt per l’Archivo de Salamanca- era tot el que es tenia per salvat del seu treball a la guerra d’España, mentre que la resta d’obra d’aquest període es donava per destruïda, dispersa o perduda; fins ara.

Destacats fotògrafs professionals que també van treballar per l’Oficina d’Informació i Propaganda de CNT-FAI són: Antoni Campañà, la polonesa Margaret Michaelis, David Marco i Carlos Pérez de Rozas Masdéu

Crida l’atenció el patriarca dels Pérez de Rozas, autor amb el seu fill de bona part dels reportatges que s’hi exposen (entre d’altres el de les colectivitzacions agràries per encàrrec de la revista cenetista “Campo”), no tan sols per haver treballat per CNT.FAI sense tenir ni un pèl d’anarquista sinó també perquè, en acabar la guerra, va seguir treballant amb comoditat absoluta sota el règim feixista que afussellava a tort i dret. Va morir el 2 d’abril de 1954 mentre cobria la repatriació dels presoners de la División Azul en el vaixell Semiramis, en el port de Barcelona.

En resum: l’exposició de l’AFB, comissariada per l’OVQ i amb la col·laboració de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i la Fundación Anselmo Lorenzo, no tan sols es una mostra absolutament recomanable pel seu valuós contingut fotogràfic, sino que resulta imprescindible per copsar millor l’únic moment històric en que la classe obrera d’aquest país va estar breument a punt de tocar el cel amb les mans.

Lluís Salomsecretari d’organització

QUAN : fins el 16 de maig de 2020
ON :
ADREÇA : Plaça Pons i Clerch, 2 (2a planta). 08003 Barcelona
ENTRADA : gratuïta
HORARI : 
  • de dilluns a dissabte, de 10 a 19 h.
  • Festius tancat.
ACCESSIBILITAT  :
  • accés amb ascensor per a cadira de rodes
  • lavabos adaptats
ORGANITZA :
COL·LABOREN :
COMISSARIAT :
HO RECOMANA :
+INFORMACIÓ :  Arxiu Fotogràfic de Barcelona

L’A Redacció / 31·01·2020

Etiquetas: , , , , , , , , , ,

Uso de cookies

Aquest web utilitza cookies per a millorar l'experiència d'usuari. Aqui pot veure la nostra política de cookies. ACEPTAR

Aviso de cookies