CC Pati Llimona

“Un país sense cinema documental és com una família sense àlbum de fotos” (Patricio Guzmán)

La 1ª Mostra de Cinema Documental DATECUENTA 2019 consistirà en la projecció de 7 curts documentals dels alumnes del curs de Cinema Documental. Segons Javier Guerra (UPIFC), documentalista i docent del curs, “els curts són molt variats i permeten veure el punt de vista únic de cada persona sobre el món”.

Després de les projeccions hi haurà un col·loqui en el que els/les autors/es explicaran els seus projectes i respondran les preguntes del públic.

QUAN :Dissabte 19 d’octubre de 2019, a les 17 h
ON  :

Sala d’Actes

 

ADREÇA :carrer del Regomir, 3. 08002 Barcelona
ENTRADA :Lliure fins a completar l’aforament de la Sala
ORGANITZA :
amb el SUPORT de :
EVENT a FACEBOOK :
https://www.facebook.com/events/2522506617811248/
+INFORMACIÓ :CC Pati Llimona. Tel 932 566 100
Curts de la 1ª Mostra de Cinema Documental DATECUENTA 2019
1. ‘Aliona’
  • de Monica Castro
  • Sinopsi: Carme va viatjar a Ucrània l’any 2000 per adoptar Aliona. Carme no esperava, però, que Aliona patís les consequències d’un mal hàbit de la mare adoptiva durant l’embaràs.

2. ‘De mestre a acompanyant / De maestra a acompañante»’
  • de Berta Tresserras
  • Sinopsi: Tot i que Àgata va aprendre i fruir molt estudiant Educació Primària, mai ha volgut exercir com a mestra en un sistema educatiu que considera rígid, hermètic i que no te en compte les necessitats reals da cada nen/a. Amb 24 anys, a l’inici de la seva carrera professional, Àgata comença un viatge per a descobrir una altra manera d’educar i aterra a la comunitat d’aprenentatge Riu, de Sora, estudió Educación Primaria y aunque aprendió y disfrutó mucho, no ha querido ejercer nunca como maestra en un sistema educativo que considera rígido, hermético y que tiene poco en cuenta las necesidades reales de cada niño. Con 24 años y al inicio de su carrera profesional, Àgata ha empezado un viaje para descubrir otra manera de educar. Aterriza en la comunidad de aprendizaje Riu, de Sora, una escola petita i lliure en la que descobrirà tot el que li cal per a desaprendre i on anirà destapant, poc a poc, el seu futur en el món de l’educació.

3. ‘Dos sentits / Dos sentidos ’
  • de Maja Pilati
  • Sinopsi: Una noia de Mèxic i una altra d’Itàlia que viuen a Barcelona es coneixen per un match de Tinder i passen vuit mesos  sense poder trobar-se en persona. Ho proven de tota manera, s’envien cartes, fotos i videos… creant entre elles una connexió emocional que trascendeix la pantalla.

4. ‘Ella i Ell / Ella y Él”
  • de Cinzia Durán
  • Sinopsi: La relació de filla i pare en l’etapa sensible de la vellesa. Narrada des de la residència on viu Ell i els voltants de Castelldefels, a Barcelona.

5. ‘Can Mari Rosi. Anotacions per a un documental / Can Mari Rosi. Apuntes para un documental’
  • de Lara Mazagatos
  • Sinopsi: Una llar, un espai com a lloc i com a protagonista. On queda la petja de qui hi va viure. Ningú ha esborrat que va ser, ni ho va vendre al següent llogater, sinó que va quedar congelada i silenciosa més de 20 anys. Can Mari Rosi va ser tancada en 1996. Un nou habitant hi entra en 2018 i decideix quedar-s’hi a viure fora de la lògica del mercat. Les cases tenen moltes vides, tantes com persones hi han viscut, tantes com anys. Acullen o expulsen vides passavolants. Passavolants per voluntat pròpia, per desnonament o mort.

6. ‘Ales d’identitat /Alas de identidad’
  • d’Anna Lea Steccanella (UPIFC)
  • Sinopsi: La transexualitat infantil a l’entorn familiar. Els pares, Olga i Sergi, expliquen que van fer en suport de la seva filla Ariadna a partir que ella es va identificar amb l’altre gènere. La identitat és la consciència que una persona té de si mateixa i que converteix als altres en diferents. Cal documentar aquestes històries per a que s’entengui que són situacions reals que han de ser normalitzades en els àmbits educatiu, social i polític.

7. “Fugir de miratges, sentir el buit / Huir de espejismos, sentir el vacío’
  • de Nazaret Rodríguez
  • Sinopsi: La lluita entre dos societats per a propagar la mentida i intentar amagar la veritat, que és la cura d’eixa epidèmia de morts. Metàfora de la lluita pel poder entre diferents segments del món mundial (en aquest cas peixos-humans i humans-tardígrads). I en mig de la lluita sorgeix un valent (el tardígrad que és el protagonista) que desperta de la mentida i comença a omplir les seves venes de veritat …però és el més crític perquè aquestes dosis de veritat el fan caure en un buit asfixiant al fugir dels miratges de felicitats primermundistes. Aquí també comença una cursa definitiva per a no caure en una altra gravíssima complicació que és l’hipocresia crònica.

L’A Redacció / 29.09.2019