CA REVOLTA / País Valencià

Exposicio de Dolors Gibert (UPIFC) & Carles Gorbs (UPIFC), del 17·09 a l’11 ·10·2019, a Ca Revolta (València)

QUAN :del 17 de setembre a l’11 d’octubre de 2019
ON :
ADREÇA : 
carrer de Santa Teresa, 10. 46001 València (País Valencià)
INAUGURACIÓ :

dimarts 17·09·19, a les 19,30 h.

participen a l’acte:

  • Antoni Infante, coordinador de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià
  • Manel Rodríguez-Castelló, escriptor i membre del col·lectiu Solidaritat i República País Valencià
  • Dolors Gibert (UPIFC) i Carles B. Gorbs (UPIFC), autors

Com a cloenda hi haurà una actuació cultural de:

  • Rafael Casanova i Albert García, poetes valencians
  •  Joan Amèric, cantautor

Un vernissatge posarà el punt i final

ORGANITZEN :
SUPORT i COL·LABORACIÓ :
+INFORMACIÓ, fotografies i entrevistes:Carles B. Gorbs (UPIFC)

Dolors Gibert (UPIFC)

PRESENTACIÓ:

«La revolta de les urnes» és un recull documental fotogràfic i escrit que mostra una vuitantena d’imatges seleccionades d’entre les més de 80.000 captades, documentades i arxivades cronològicament els darrers nou anys per Dolors Gibert (UPIFC) i Carles Gorbs (UPIFC), sobre el conflicte polític que enfronta gran part de la societat catalana i les institucions democràtiques representatives de Catalunya amb l’Estat espanyol. La mostra inclou plafons explicatius i material audiovisual divers (uns 30 vídeos del 20S, 1r d’octubre, entrevistes, vídeos inèdits de “l’operació urnes”, etc.), així com també diferents elements iconogràfics que ja s’han incorporat com a reivindicació de la llibertat i el dret d’autodeterminació de Catalunya, como ara urnes d’Arenys de Munt i de l’1 d’Octubre, llaços grocs, cartells, etc.

L’exposició es va presentar oficialment l’any 2018 a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent, i ha iniciat un recorregut per diverses ciutats europees com Perpinyà (a la Sala-Palau Maylli, com exposició alternativa a Visa pour l’Image), Brussel·les (Parlament Flamenc), Liège (Galerie d’Art ClairObscur)…).

En el marc d’aquestes exposicions s’han organitzat debats i conferències per tal de donar a conèixer més fidelment el perquè del conflicte. La iniciativa compta amb el suport i col·laboració de les principals entitats socials i culturals de Catalunya, així com també de diversos col·lectius, associacions, sindicats i institucions, tant catalanes com europees.

«La revolta de les urnes· és, doncs, un reportatge documental que té per objectiu apropar i donar a conèixer el conflicte que viu Catalunya envers l’Estat espanyol. Un conflicte polític que ha esdevingut amb l’empresonament i exili de polítics/ques, cantants, activistes…

El reportatge documental s’ha fet amb la intenció de ser exposat en qualsevol ciutat europea i d’arreu del món (universitats, centres cívics i socials, fundacions, ajuntaments, parlaments, sindicats, instituts…) per fer pedagogia i informar d’aquest conflicte i, així, internacionalitzar-lo fins on sigui possible.

Després de les consultes de l’any 2009 i del procés participatiu del 9 de novembre de 2014, l’1 d’octubre de 2017, tot i les moltes dificultats, amenaces, violència policial, confiscació d’urnes, tancament de col·legis electorals… van anar a votar més de 2.200.000 persones, amb actitud pacífica i cívica, i alhora amb fermesa per defensar les urnes com a símbol i màxim exponent de la democràcia.

Coneixedors del rebuig de què són objecte els moviments nacionalistes, i de la gran desinformació i manipulació existent a l’Estat espanyol sobre el procés català, l’autor i l’autora creuen que cal una informació acurada, contrastada i rigorosa sobre aquesta realitat per fer una valoració molt més exacta de l’actual situació política, social i econòmica que viuen, des de fa ja molts anys, Catalunya i l’Estat espanyol.

Per tant, aquest documental és el seguiment del procés sobiranista, des del seu inici l’any 2009 (el 13 de setembre de 2009, amb la consulta a Arenys de Munt) fins a l’actualitat. El reportatge mostra una revolta pacífica per guanyar una societat més democràtica i socialment més justa, que en realitat vol fer una segona transició democràtica i l’única possibilitat que té per fer-ho és declarar-se com a república independent.

Per la seva actualitat i importància, cal un major coneixement de les raons i finalitats del moviment independentista català i arribar a diversos estaments d’Europa i el món.

En paraules de Carles Gorbs (UPIFC), autor del text i comissari de l’exposició:

«Aquest reportatge no mostra un conflicte «regional» o «territorial» identitari i conjuntural, sinó una revolta democràtica dins d’un país de la Unió Europea, amb mobilitzacions pacífiques i continuades de milions de persones que han fet un canvi important en els seus hàbits socials i polítics. Aquest procés ha sacsejat una democràcia tan poc consolidada com l’espanyola i ha denunciat clar i unànime la corrupció, la poca rigorositat en la separació de poders, la retallada de llibertats i la vulneració reiterada de drets civils i polítics.

El reportatge expressa la ferma oposició ciutadana a la consolidació de valors i pràctiques autoritàries més pròpies de l’antic règim franquista, així com l’anhel de construir un nou país millor i una societat més justa.

Substituir una monarquia per la República, i la voluntat d’aplicar immediatament polítiques socials vetades per l’Estat espanyol (com són ara i entre d’altres l’acolliment de refugiats, combatre la pobresa energètica i mesures anticrisi com un petit impost a la banca) demostren que l’independentisme català –que en molts casos no és ni es defineix com a nacionalista– significa una transformació radical de les estructures polítiques, judicials, socials i econòmiques d’un país de la Unió Europea mitjançant una revolta cívica, pacífica i democràtica. Un poble, una nació, una societat que vol exercir el seu dret a autodeterminar-se».

INFORME COMPLET a data de MAIG 2019

(contingut, itinerància, recull de premsa, etc.)

clic AQUÍ

L’autora DOLORS GIBERT (Figueres) és fotògrafa amb una llarga i reconeguda trajectòria professional que l’ha portat a col·laborar per diverses agències i editorials i exposar en diferents galeries i esdeveniments.

Entre d’altres distincions i reconeixements, va obtenir un premi Lux atorgat per l’AFPE (Asociación de Fotógrafos Profesionales de España) l’any 2011.

Els seus treballs s’han publicat en diverses revistes i llibres i ha realitzat més d’una trentena d’exposicions dins i fora de Catalunya. “La dansa de la mort”, “Aigua”, “Dones·, “Tots sants”, “Empordà”, “Templers”, “Miscel·lània”, “Natura i Territori”, “Lentitud”, “Del carrer a l’escenari”… són algunes d’aquestes exposicions.

Tot i haver experimentat en diverses modalitats, des de fa uns anys ha emfatitzat en els seus treballs de fotoperiodisme.

+INFORMACIÓ: http://www.dgibert.com/

  • Dolors Gibert és afiliada del Sindicat de la Imatge UPIFC des del 21·06·2004, amb carnet de PREMSA  núm. 0406501.

 

El comissari de l’exposició CARLES B. GORBS (Barcelona) és periodista i editor. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació (El Periódico, Made in Catalonia, Integral, Ecoxarxa, La Vanguardia, TV3, TV Girona, Interviu, Época, etc), així com en una vintena de revistes locals i publicacions institucionals i associatives.

També va estar en l’origen de la implantació de televisions locals, com és el cas de Gràcia TV que va ser-ne fundador i director i posteriorment va col·laborar-hi.

Actualment treballa amb seva pròpia agència de comunicació (GORBS comunicació) per institucions públiques i privades.

Com editor (GORBS edicions) ha publicat obres en totes les àrees literàries.

  • Carles Gorbs és afiliat del Sindicat de la Imatge UPIFC des del 22·05·2007, amb carnet de PREMSA núm. 0705574. Actualment és membre del Consell Directiu del Sindicat amb el càrrec de portaveu a Girona.

Ca Revolta-Centre de Recursos Just Ramírez va obrir les seues portes al barri de Velluters l’any 2000 per desenvolupar iniciatives socials i culturals, obertes a la participació de qualsevol col·lectiu social o cultural que tinga projectes orientats a la dinamització de la ciutadania.

Som una entitat sense ànim de lucre, gestionada per voluntariat; un punt de trobada de gent solidària, crítica i participativa; un espai d’oci alternatiu i de diversió; un catalitzador d’iniciatives tant en els àmbits cultural i artístic com en el social i del pensament crític.

Entre els nostres objectius d’acció transformadora, hi ha el d’impulsar una cultura emergent i compromesa, la lluita contra la pobresa i la defensa dels col·lectius socials més desfavorits, la sostenibilitat i la defensa del medi ambient, promoure la igualtat i la no discriminació, impulsar l’apoderament de la dona en tots els àmbits, la defensa de la nostra identitat col·lectiva i l’afavoriment de l’intercanvi i les relacions solidàries amb els pobles, especialment amb els que comparteixen la nostra llengua i cultura.

En 15 anys hem organitzat més de 5.000 esdeveniments i més d’un centenar de col·lectius han realitzat ací les seues activitats o han tingut la seua seu a la casa. Més de quaranta estudiants universitaris han fet les seues pràctiques a Ca Revolta amb convenis anuals amb les universitats.

Al llarg d’aquesta dècada i mitja no tot han sigut roses. Hem patit la persecució política dels governs de la dreta, que ens han denegat llicències, ens han limitat activitats, ens han tancat la casa durant dos mesos, ens han imposat multes per valor de fins a 60.000 euros…; però fins ara no han aconseguit tancar-la, i això ha sigut possible fonamentalment per la resposta social amb què sempre hem comptat. Ca Revolta continua oberta gràcies a una part important de la societat valenciana, gràcies també als socis i a la gent que, amb la seua solidaritat, la seua participació i el seu suport, actua cada dia omplint la casa d’intervencions socials, artístiques i ciutadanes.

VIQUIPÈDIA

L’A Redacció / 14·09·2019