AFTM

Exposició de Miquel Solanellas / Francesc Mas / Alejandra Morales, fins el 02·01·2019, al Claustre de L’Hospital de Torroella de Montgrí (L’Empordà / Girona)

 

PRESENTACIÓ

Tres fils narratius es fusionen en aquesta proposta fotogràfica de 2 autors i una autora sobre l’aigüa, convertint-se en “HYDRONIUM”.

  • Alejandra Morales fa fotografia creativa i ens presenta la contemplació de la bellesa oculta en un paisatge periurbà
  • Francesc Mas és un fotògraf paisatgista amant del reportatge
  • Miquel Solanellas és un Street Photographer

Presenten el seus treballs amb aquestes paraules:

 

 ALEJANDRA MORALES

(Hydronium) Silencio en el cieno.

 Un recorrido por el rio Llobregat

El proyecto se inicia con la práctica de CAMINAR en la periferia del Parc agrari del Baix Llobregat, a modo de recorrido  lineal  por la orilla derecha del RÍO. Nos muestra un no-lugar, un paisaje residual que no es urbano ni rural y que abarca el paisaje agrícola, el natural y el cemento en una zona periurbana.

En la contemplación de la esencia oculta de un paisaje periurbano, incluso en un no-lugar, brota la capacidad de evocación a la belleza a través del AGUA. Son aguas llenas de barro y suciedad, aguas estancadas del río que abren una puerta a otro lugar: la vacuidad atemporal del ánima que todo lo ES.

Necesitamos dejar espacio al vacío, a la serenidad, a la contemplación. Aquel segundo en el que uno se abandona y se sumerge bajo el agua,  donde no existe la percepción del tiempo y el espacio y el hombre se funde con la NATURA.

Existe un instante que todo lo envuelve, donde nada y todo sucede. Esa quietud baja las frecuencias y la vida fluye más lenta, con más conciencia y presencia.

¿Lo oyes?

Es el silencio de la ausencia

 ………………………………………

FRANCESC MAS

(Hydronium) Il·luminacions

Com cada matí el despertador sona a quarts de set i fem cinc minutets de mandra encara que les preocupacions no ens hagin deixat descansar a gust. Una remullada sota l’aigua calenta de la dutxa ens acaba de desvetllar i iniciem el dia a corre-cuita. Comença una activitat neguitosa i estressant de clients, telèfon, maldecaps; i una veu aguda i punyent ens recorda a intervals cíclics, matemàtics, tot el que hem de fer. I el que hem de fer… hem de fer… fer! A mig matí engolim un entrepà —“engolim”, perquè ni el degustem— i sant tornem-hi: vuit hores de frenesí, i això en el millor dels casos. Fins i tot a vegades al migdia ens sorgeix un forat lliure, però ens apuntem al gimnàs per omplir-lo. Fem qualsevol cosa per cercar un moment de relaxació i creiem trobar-lo, però potser anem errats perquè l’hem de fer corrent, entre la ingesta del dinar i el retorn al lloc de treball. Sempre de pressa, sense ni un instant per parar, reflexionar i poder gaudir de nosaltres mateixos. Cap moment de soledat, introspecció o retrobament.

Sortim de la feina i continuem corrent cap a altres obligacions, o cap a una vida social que ens empeny a sopars, copes, relacions, activitats… I vinga comprimir més i més el temps. Som presoners dins un cercle viciós creat per nosaltres mateixos en què s’estipula que tot, absolutament tot, s’ha de fer de pressa i al més ràpid millor. I així dia rere dia, setmana rere setmana, en una rutina monòtona i inacabable. Gastem quantitats enormes d’energia en aquest estira-i-arronsa esgotador, però realment som incapaços de trobar un espai de tranquil·litat on poder aturar-nos i pensar, deixar-nos sentir, fer projectes i imaginar com dur- los a terme… En resum, un espai on ser nosaltres mateixos i viure d’aquelles guspires compostes, d’il·lusions, anhels i fites, que són el motor de la nostra vida i el que ens dona les ganes de continuar. Malauradament, però, sembla ser que això és “perdre el temps”.

Als dimecres a la tarda trobo el meu espai i, passi el que passi, em calço unes bambes i dedico dues o tres hores a caminar. I amb cada gambada intento desprendre’m de tantes pells de ceba que m’emboliquen per tornar a ser jo. Aleshores, lliure de manilles, tot comença a fluir en una cadència rítmica i pausada, sense embats de violència però que a poc a poc va remenant el solatge intern, fins que el pòsit torna a les capes més someres i revela tot allò que dormia dins meu. Com un engranatge rovellat que després d’engreixar-lo grinyola cap a un moviment imparable, a poc a poc m’envaeix una sensació de llibertat que deslliga el pensament de les idees, el trons dels llamps, i desencadena unes descàrregues mentals que a vegades resulten ser tota una traca. És llavors quan hi veig clar, quan deixo volar la imaginació i comencen a brollar idees, flaixos de conceptes, llampecs i rajos de llum que s’hauran de madurar fins esdevenir els projectes que caldrà dur a terme.

 

………………………………………..

MIQUEL SOLANELLAS

(Hydronium) Dificultades perceptivas

Este proyecto nace al comprobar cómo a lo largo de los años, personas muy próximas consideradas como amigas, acabaron diluyéndose en un corto período de tiempo hasta desaparecer totalmente de mi vida.

Esta situación me llevó a reflexionar sobre la dificultad de conocer al otro en todas sus dimensiones. Alguien, probablemente algún divulgador científico, dijo aquello de que: “la realidad tiene mil caras”. Pienso que es totalmente cierto.

“DIFICULTADES PERCEPTIVAS” es una metáfora fotográfica sobre el desconocimiento del otro, y lo hace mostrando paisajes y personas en unas condiciones que dificultan su reconocimiento. Paisajes y personas que en su esencia no cambian, son la mismas, pero que se nos muestran bajo unas condiciones desconocidas.

La lluvia ha sido una excelente aliada en este proyecto. Las distorsiones, colores y reflejos que provoca pueden hacer que nuestra mirada interprete equivocadamente el objeto o la situación observada, e incluso impedir el reconocimiento de personas concretas. Puede que veamos otras realidades, o mejor dicho, otras facetas de la misma realidad que nos inducen a confundir o a malinterpretar.

QUAN:fins el 2 de gener de 2019
ON: Claustre de l’Hospital
ADREÇA: c/ Hospital, 2. 17257 Torroella de Montgrí (L’Empordà / Girona)
ENTRADA: lliure
HORARI: tots els dies de 10 a 19,30 h.
ORGANITZA: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí
COL·LABOREN:
  • Sindicat de la Imatge UPIFC
  • Hospital-Asil de Pobres i Malalts
  • Consell Comarcal del Baix Empordà
amb el SUPORT de:
  • Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí
  • INSPAI
  • Diputació de Girona

L’A Redacció / 03·12·2018