NO HA POGUT SER

Ens sap molt greu el tancament de la galeria BARCELONA VISIONS, un espai fotogràficament necessari a la ciutat i que sempre ha tingut un feeling molt especial amb el Sindicat (allà hi varem fer la 3ª Conferència Extraordinària en 2015 i l’Ordinària en 2016, ens varem implicar en la campanya de Nadal de fa un any, hem donat amplia difusió a les nombroses activitats que ha tirat endavant la galeria, etc. etc).

És més: en l’anterior mandat el Consell Directiu va fer tot el possible per a materialitzar un molt generós oferiment del company Toni Coll per tal que el Sindicat assumís provisionalment la gestió de la galeria, però aquesta expectativa es va frustrar per les circumstàncies derivades dels 2 expedients sancionadors simultanis que el Sindicat ha fet front. La millor oferta imaginable va coincidir amb el nostre pitjor moment. En aquest sentit, des del nostre punt de vista, es pot dir que la gran pèrdua que significa el tancament de la galeria és un dany col·lateral més dels molts que l’acció combinada de l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) i la «Comisión Nacional de los Mercados y la Competència» (CNMC) ens han provocat.

No hem pogut fer-hi més: Barcelona Visions ha tancat. I ens dol.

Comissió Executiva

 Barcelona, 01·01·2017

________________________________________ 

COMIAT de la galeria

 

Hola a totes i tots,

Si llegiu aquesta nota és per que en un moment o altre heu estat partícips del somni de Barcelona Visions. Heu rebut informació, heu assistit a exposicions, a projeccions, a alguna presentació, o bé heu fins hi tot exposat obra vostra o heu fet alguna proposta expositiva per a la sala.

El somni el vaig fer realitat el maig de 2013, amb una modesta, però molt especial, exposició de treballs de Manel Úbeda (gràcies Manel per confiar cegament en la proposta), a la que van seguir la visió del port de Xavier Martí Alavedra, els viatges en metro de Contxi Martínez, l’ànima gitana d’Esteve Lucerón, la Barcelona viscuda de José Antonio Sancho o la mirada antropològica de Sergio Dahò, la llum i delicadesa d’Esther Laudo, els «negres» Alvaro Sanchez Montañés, Faustí Llucià, Gabriele Merolli, Joan Teixidor i Xavi Piera, o l’anonimat de les imatges de la Barcelona del PSUC en la transició, abans de gaudir de l’obra del «Maestro» Joan Guerrero – imprescindible- i la mirada de Lluís Ripoll tot un descobriment per a mi. Després va venir el classicisme impecable de Jordi Pol, el tecnicisme impecable també de Søren Berenguer o la botànica convertida en art d’en Faustí Llucià i l’arquitectura des de la no òptica estenopeica de Henri Christian Verreet i finalment la darrera exposició amb el magnífic producte amateur de Joan Teixidor, a qui vull agrair la gestió que ha fet de la galeria durant el darrer any i mig. Si mai necessiteu teoria aplicada en fotografia i capacitat de gestió d’un espai fotogràfic compteu amb ell… Mil Gràcies Joan!!!

Hi han hagut també un parell d’exposicions/mercats d’art coincidint amb dos Nadals en les que heu participat un munt de fotògrafs de diferents èpoques i estils que van significar per a mi un repàs i coneixement del col·lectiu fotogràfic de la ciutat que no ha fet més que enriquir-me i confirmar-me l’innegable nivell qualitatiu de diverses generacions fotogràfiques només reconeguda de manera molt teòrica pels gestors culturals de les nostres administracions públiques.

Barcelona Visions, ha estat un somni que m’ha estat fent pessigolles durant quatre anys i mig, m’ha donat vitalitat, enriquiment personal, coneixences, vinculacions, banys de realitat, practica en gestió cultural i relacions de bon veïnatge… però també la constatació que es fa molt dificultós poder viure, des de la modèstia d’un projecte com aquest, de l’intent de que la FOTOGRAFIA com a expressió artística sigui reconeguda i viscuda com una oportunitat per part dels molts «amants declarats» privats i públics que omplen el seu discurs de paraules de suport incondicional a la brillant història fotogràfica del nostre país. Alguns petits gestos de reconeixement pràctic d’aquest suport teòric estaria be veure’ls per dignificar d’una vegada per totes la història i el present de la Fotografia a casa nostra.

Barcelona Visions ha estat un experiment encantador, que m’hagués agradat tenir la capacitat de mantenir, però que la realitat un cop més ens posiciona i condiciona i em demostra la inviabilitat i fa insostenible per a mi el mantenir actiu el projecte.

Ha estat fantàstic mentre ha durat.

Petons a tots i totes i continueu estimant i treballant per la Fotografia.

 

Toni Coll / Barcelona, 31·12·2016